dimarts, 31 de desembre de 2013

June Tabor & "Thirteen" (Capricornis tracks #7 i #8)


Avui fa anys la grandíssima June Tabor, diva absoluta del folk anglés de tall tradicional.




Per que vos faceu una idea del que és capaç aquesta gran dama, mirau com fa seu ni més ni manco que l´himne postpunk "Love Will Tear Us Apart", en una actuació amb els fenomenals Oysterband a la Union Chapel londinenca:

CAPRITrack #7 
"Love Will Tear Us Apart" de Joy Division 
cantada en clau folk per June Tabor (31/12/1947, Warwick-England) 



D´altra banda s´acaba el 2013...
Sembla numèricament adient despedir-lo musicalment amb "Thirteen" ,millor balada d´amor adolescent de tots els temps (fins i tot donant títol dècades més tard a un álbum de Teenage Fan Club).
Escrita i musicada pels dos "gran-estel.lars" capricornis: 




Alex Chilton i Chris Bell (a.k.a. En Tòfol del Cosmos)

link amb WFW: Kathryn Williams, participant al WFW2005, té un interessant disc de versions anomenat Relations, on s´inclou "Thirteen"



(Big Star: A.C. & C.B.)

 

Won't you let me walk you home from school
Won't you let me meet you at the pool
Maybe Friday I can
Get tickets for the dance
And I'll take you - ooh
Won't you tell your dad "Get off my back"
Tell him what we said 'bout 'Paint It Black'
Rock 'n' roll is here to stay
Come inside now it's okay
And I'll shake you - ooh


And would you be an outlaw for my love
If it's so then let me know
If it's "no", well, I can go
I won't make you - ooh




Feliç 14 a tothom!.

dilluns, 30 de desembre de 2013

Vida després del Faraday and Wilson (Capricornis track#6)

Quan el passat 20 de març el meu bon amic David Andreu m´anunciava el cartell del darrer Faraday ...


en David "Wally" Andreu va damunt sa moto, amb un abric comprat a London abans d´un soporífer Millwall-Leicester City


...vaig tenir una sensació agredolça:
per una banda tristor perque es posava punt i final al festival musical més entranyable des sud de Sitges, i per altra alegria per l´oportunitat de veure en directe en un entorn magnífic a l´interessantíssim Jonathan Wilson i als llegendaris The House Of Love
(Fantàstic record d´aquests dos concerts, i del sopar al Bar Teo Chiquito II, acompanyat de l´amfitrió David i un altre bon amic: l´ "impacient" Salvador Oliva)

Els cartells del Faraday i els de les distintes promocions de Waiting For Waits van tenir en comú un bon grapat d´artistes (concretament Howe Gelb, Robyn Hitchcock, Josh Rouse, Ainara Legardon, Maika Makovski i Nacho Vegas). I també el fet que ambdues cites musicals es varen despedir després de 10 edicions.
Ara els seus organitzadors emprenen una nova aventura, el Vida Festival, abandonant el Far de Vilanova per traslladar-se a la Masia d´en Cabanyes.
Així que molta sort a la bona gent de V. i la Geltrú...i des de Mallorca insistir-lis en que no dubtin en contractar al millor grup que ha parit mai sa nostra illa: La Búsqueda.



Vos deix amb un tema del darrer disc del capricorni Wilson (present i futur de la música americana...ja ho dú al llinatge)

CAPRITrack #6 - "Moses Pain"
(Jonathan Wilson; 30/12/1974)




diumenge, 29 de desembre de 2013

Mathew Houck: Muchacho or Man Of The Year?

Gran, grandíssim any per Mathew Houck (Phosporescent).

En l´entrada Bilito de la Calajanada vos comentava que el seu darrer disc,  Muchacho, apareix en el lloc 11 a la llista de millors de l´any 2013 de la prestigiosa revista MOJO.

I a l´entrada anterior (Americana 2013) podeu comprovar que figura al #2 i al #4 de les dues llistes exposades.

Encara més, la revista PASTE magazine l´ha considerat millor disc de l´any:






Anècdota WFW: quan un timidíssim Mathew Houck va participar al Waiting For Waits 2002 , amb el nom artístic de Fillup Shack, el seu nerviosisme era tal damunt l´escenari d´ARCA, que vaig decidir dur-li un tassonet de whisky en un intent de recomfortar-lo.
Al apropar-me a l´escenari per donar-li, havia acabat de tocar una cançó als teclats, i al incorporar-se per rebre la poció màgica va fotre tal esclat que va caure tarima per avall. (El públic fou molt respectuós: ningú va riure, o al manco ningú ho va fer obertament).
A l´on demà ferem un altre concert a Muro, i de camí cap allà, aturadeta técnica a Ses Olleries per tastar la maravellosa coca de trempó de na Pepita Cánovas (mare dels germans Riutort Cánovas, fidels ajudants en l´amateur producció d´aquells primers anys de concerts del WFW).


Ja s´ha anunciat que el proper juliol, aquell tímid al.lot que vam coneixer fa més d´onze anys s´ha convertit en un gran MUTXATXO que serà al londinenc Hyde Park per compartir escenari ni més ni manco que amb en Neil Young.

Enhorabona Mateuet per aquest el teu gran any, i també per haver perdut la timidesa, a jutjar per les fotos promo del teu fabulós disc...





Pels que no la conegueu encara, vos deix amb el video oficial de "Song For Zula", sense dubte una de les peces musicals amb major magnetisme que he escoltat en els darrers anys:










Americana 2013


Si un génere musical va destacar dins les promocions Waiting For Waits fou el calaix de sastre anomenat "Americana".


Seguint amb el repàs als millors discs de 2013 (veure Bilito de la Calajanada), les dues revistes musicals anglosaxones de certa tirada que més toquen aquest génere són la MOJO i l´UNCUT, que han escullit els següents álbums:



Americana 2013 (MOJO magazine)

1. The Low Highway – Steve Earle & The Dukes (*) 
2. Muchacho – Phosphorescent  
3. Dream River – Bill Callahan


 
 En Bilito ha madurat


4. Honky Tonk – Son Volt
5. Bright Sunny South – Sam Amidon

6. Gone Away Backward – Robbie Fulks
7. American Kid – Patty Griffin
8. Hoodoo – Tony Joe White
9. Old Yellow Moon – Emmylou Harris & Rodney Crowell
10. The Beast In Its Tracks – Josh Ritter


(*) algún dia vos parlaré de les carabasses que ens va donar Steve Earle quan ja havia estat anunciat cap de cartell del WFW-2009

 


Americana 2013 (UNCUT magazine)

1. Caitlin Rose – The Stand-In
2. Jason Isbell – Southeastern
3. The Civil Wars – The Civil Wars
4. Phosphorescent – Muchacho 
5. Emmylou Harris & Rodney Crowell – Old Yellow Moon
6. The Handsome Family – Wilderness


van actuar al WFW-2002


7. Laura Veirs – Warp And Weft
8. Patty Griffin – American Kid
9. Tony Joe White – Hoodoo 
10. Shovels & Rope – O’ Be Joyfull

 

dissabte, 28 de desembre de 2013

Els problemes fiscals de na Torroja (Capricornis track#5)

Avui, dia dels innocents, és també l´aniversari de l´excantant de Mecano.

"Xist": que li diu n´Aineta Torroja (que com sabeu rima amb Pantoja) a n´en Tòfol Montoro?
...."No me mires no me mires (no me no me no me) mires"

CAPRITrack #5


anécdota relacionada amb l´innocentada Randy Newman: en Pep Crespí, director del Mallorca JAZZ Sa Pobla, va formar part als 80´s d´un grup que es deia Remake (en honor a un tema de Roxy Music). I va tenir el dubtós honor de compartir escenari amb la Torroja en un concert que tengué lloc a Son Malferit.
Crec que circula un video pel facebook d´en Rafel des Molí...

(INNOCENTADA) Randy Newman: cap de cartell del 20é Mallorca JAZZ Sa Pobla!



Enhorabona a la direcció del festival pobler per tan maravellosa notícia!.

Sembla que gràcies al patrocini d´una marca gallega de cervesses, serà possible comptar amb un cap de cartell al nivell de les millors edicions d´aquesta entranyable cita estiuenca, que el 2014 cumpleix ni més ni manco que la 20ena.


Vaig tenir la sort de veure el debut a Espanya de Randy Newman al teatre Zorrilla de Badalona (dins l´edició del 2010 del també entranyable festival Blues i Ritmes) i no puc més que pregar-vos que marqueu en vermell a les vostres agendes: anar a Sa Pobla el primer dimarts d´agost!.

Encara no es sap si el "grand piano" que exigeix el rider técnic de Randy Newman (el concert serà en format "solo") es situarà damunt un escenari a la plaça major o cercant més aforament al Parc de can Cirera Prim. 
El que sí es sap és que es poden reservar les entrades (que tendran un preu filtre simbòlic de 9 euros) telefonant a partir de dilluns 30 a la centraleta de Sa Congregació: 971 54 41 11

Encara no s´han donat a coneixer la resta d´artistes del cartell, però probablement seran tots ells grups locals donat el catxet de Newman, que es menjarà pràcticament el 90% del pressupost.

La proposta inicial del festival era programar un duel de pianos californians, amb Randy Newman i Tom Waits cara a cara damunt l´escenari, disparant un tema per hom. Però sembla que el vell Tom té problemes estomacals i no tolera el menjar coent del catering pobler. En Randy, en canvi, ja ha deixat clar al seu manager que està ansiós per tastar l`arròs brut que li ha promés l´ínclit Pep ("Zero")Crespí, director del festival ...


divendres, 27 de desembre de 2013

Na Marlene i en Tòfol del Cosmos (Capricornis tracks #3 i #4)


Avui fa 112 anys que va néixer a Berlin la tal vegada actriu/cantant amb més glamour de tots els temps: (Maria Magdalena) Marlene Dietricht (27/12/1901 - 06/05/1992)





 

D´altra banda, Chris Bell (Big Star) va morir amb 27 anys, el 27 de desembre de fa 35 anys, entrant a l´infame club dels 27 (ja sabeu: Cobain, Hendrix, Joplin, Jones, Morrison,...Winehouse).




No fou una mort amb gaire glamour: després d´un període de forta depresió es suposa que relacionada amb el fracàs comercial de la seva carrera en solitari post-Big Star, el tio currava en una cadena de restaurants de menjar ràpid de son pare. 
I un vespre sortint de fer feina va estavallar el seu Twingo,... perdó, el seu Triumph contra un poste de llum.






Molt curiosament això passava un dia abans que el seu "gran-estelar" company Alex Chilton cumplís 28 anys el 28 de desembre d´aquell mateix any (27, 27, 28, 28 => n, n, n+1, n+1), de manera que en la ressaca de Nadal, Memphis va viure en un mateix dia el funeral de Bell i l´aniversari de Chilton.

nota: per tancar l´any, Orphans Of Waits tornarà xerrar d´aquesta gran, grandíssima parella de "pauer-poperos".

Una altra curiositat: com Tim Hardin, Chris Bell (a.k.a. En Tòfol del Cosmos) també nasqué i morí durant el mes Capricorni...



CAPRITrack # 4 - I Am The Cosmos 
(C. B.; 12/01/1951 - 27/12/1978)



Every night I tell myself
"I am the cosmos, I am the wind"
But that don't get you back again

Just when I was starting to feel okay
You're on the phone
I never wanna be alone

Never wanna be alone
I hate to have to take you home
Wanted too much to say no, no
Yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah

Never wanna be alone
I hate to have to take you home
Want you too much to say no, no
Yeah, yeah, yeah
Yeah, yeah, yeah

My feeling's always have been something
I couldn't hide, I can't confide
Don't know what's going on inside

So every night I tell myself
"I am the cosmos, I am the wind"
But that don't get you back again

I'd really like to see you again
I really wanna see you again
I'd really like to see you again
I really wanna see you again
I'd really like to see you again
I really wanna see you again
I never wanna see you again
I really wanna see you again


dimecres, 25 de desembre de 2013

Mac & Mac (Capricornis track #2)

Avui fa anys -si no ha mort d´un coma etílic celebrant Christmas eve- Shane MacGowan (25/12/1957; Kent-U.K.), que de bonjesuset té ben poca cosa...

Aquest tema que enregistrà per l´album If I Should Fall In Grace With God (The Pogues) junt amb Kirsty MacColl 


continua sent una de les millors cançons de Nadal de l´història de la música popular



CAPRITrack #2 - Fairytale of New York
(no vos perdeu l´entranyable vídeo oficial aquí)





It was christmas eve babe
In the drunk tank
An old man said to me: won't see another one
And then they sang a song
The rare old mountain dew
I turned my face away and dreamed about you
Got on a lucky one
Came in eighteen to one
I´ve got a feeling
This year´s for me and you
So happy christmas
I love you baby
I can see a better time
Where all our dreams come true.




They got cars big as bars
They got rivers of gold
But the wind goes right through you
It´s no place for the old
When you first took my hand on a cold christmas eve
You promised me broadway was waiting for me
You were handsome you were pretty
Queen of new york city when the band finished playing they yelled out for more
Sinatra was swinging all the drunks they were singing
We kissed on a corner
Then danced through the night.

And the boys from the NYPD choir were singing Galway Bay
And the bells were ringing out for christmas day.

You´re a bum you´re a punk
You´re an old slut on junk
Lying there almost dead on a drip in that bed
You scumbag you maggot
You cheap lousy faggot
Happy christmas your arse I pray god it´s our last.

And the boys of the NYPD choir's still singing Galway Bay
And the bells were ringing out
For christmas day.

I could have been someone
Well so could anyone
You took my dreams from me
When I first found you
I kept them with me babe
I put them with my own
Can´t make it out alone
I´ve built my dreams around you

And the boys of the NYPD choir's still singing Galway Bay
And the bells are ringing out
For christmas day.








dimarts, 24 de desembre de 2013

Avantguarda i reraguarda

Enguany hem tengut el luxe de poder disfrutar per partida doble de La Búsqueda (referent artístic però també moral, tal i com indica el filòsof Carlos Sancho al texte adjunt)

I els hem disfrutat de dues maneres ben distintes: l´entranyable frescura del seu concert a Es Gremi (maig) versus l´intensitat del seu espectacle anit al Principal. 

Ara que -com bromejava Oliva Trencada- està tan de moda retirar-se, llarga vida al millor grup de Mallorca...


“LA BÚSQUEDA” DE LA OBRA INTEGRAL

(En motivo del concierto de La Búsqueda en el Teatre Principal de Palma este próximo lunes 23 de Diciembre)

C. Sancho Vich

17 de diciembre, 2013

 

La belleza no es tan afable como creen los cursis. Cualquiera que haya tenido la ocasión, sabrá que su presencia no sólo deleita, sino que también lastima. De lo cual se infiere que el ir a su encuentro exige un coraje que, ciertamente, no es lo definitorio de un país, el nuestro, cada día más timorato y eunuco. De hecho, la canalla practica y consume “arte” sin echar en falta el ingrediente substancial, la belleza; siendo más bien la impudicia, lo grotesco y lo kitsch, –hijos de la pereza– lo que hace las delicias de su modesto paladar. Gracias a dios, empero, que no los hizo a todos con el mismo molde.

Y es que el sentimiento de lo bello, mixtura de sufrimiento y goce, me invade cada vez que escucho canciones de La Búsqueda. Recuerdo un ocasional concierto de verano, a medianoche, en lo profundo del encinar de Son Xerubí, en Son Servera; especialmente la flauta de Canción de Desesperanza (canción incluida en La Búsqueda, 1989), melosa e hiriente, navegando sobre un frotado de cuerdas y una voz viril que narra las mutilaciones de la guerra… siendo finales de Julio, la tonada helaba la sangre del más ardiente latino, hasta que unas heroicas trompetas,  insuflando valor y vida, irrumpían en ese desangelado campo de ruinas en el que uno creía haber perdido la fe.

La Búsqueda compone sus canciones con la muerte en el rabillo del ojo, es decir, sin darle esquinazo a las dimensiones trágicas de la vida, cosa bien patente en cada disco de los cuatro que han ido apareciendo desde 1989. A diferencia de la mayoría de artistas en manos de la industria cultural, nunca ha tenido el mal gusto de confundir la música con los opiáceos, lo que explica por otra parte el escaso beneplácito por parte del lumpen consumidor. En Occidente se muere (incluida en Los Penitentes, 2004) nos alienta a dejar atrás la mirada de cortos vuelos y migrar a México, mensaje corajoso que no debiera entenderse como el demagógico invite a evadir los problemas. El ¡vámonos a México!, que el cantante Francisco Albéniz pregona a los cuatro vientos, sugiere metafóricamente lo contrario: escapar de la fatiga y senectud tan europea que, en estos tiempos anegados en los pozos del desánimo, nos incapacita, como la misma letra dice, para cegar el dolor… y beberse el propio llanto; o dicho con otras palabras, nos sugiere escapar del plomizo pesimismo que boicotea la promesa de un bíblico crear (ex nihilo).

La Búsqueda hace del torbellino de pasiones incandescentes una escultura al fresco. Dura, clara y muy pulida. Sorprende esa gracia mediterránea con la que integra en un todo compacto, salvándose milagrosamente del pastiche, tal variedad de afectos, aromas, humores y religiones: estruendos de cantina, bruma de rusa estepa, el egipticismo de Satie, lo inhóspito del terruño argelino, hábitos de la Trapa y un no sé qué de libertino andaluz de las novelas de Merimée… Del batiburrillo postmoderno construye una obra definida, con coherencia interna, cuya escucha provoca un saludable estado mental capaz de resistir el mal de nuestro tiempo, la esquizofrenia. Por todo ello, se ha convertido no sólo en un referente artístico, sino también moral.

Y es que este grupo se guarda bien de caer en la trampa de las vanguardias. La Búsqueda, como las humildes abejas, liba su idiosincrásica melaza de las flores variopintas de la tradición; a diferencia de las arañas, que tejen el pegadizo telar con sus propias heces. La Búsqueda, tal como decía de sí mismo Barthes, está en la “retaguardia de la vanguardia… ser de vanguardia significa saber lo que está muerto; ser de retaguardia significa amarlo todavía”.

dilluns, 23 de desembre de 2013

Black Sheep Boy (Capricornis track #1)


Ahir va començar el mes dels caparruts capricornis (sa meva al.lota n´ha d´aguantar dos a casa, pobreta).



 
Abans de convertir-se en bloc musical, Orphans Of Waits va néixer com a petit "segell" pirata a un sopar mensual de melòmans (pirates), inspirat en el veterà Nawuito Records (del que teniu més informació en un comentari a l´entrada dedicada a Kirsty MacColl).

Un dels playlists que té pendent d´entrega Orphans Of Waits a aquests sopars és precisament un recull de cançons d´artistes nascuts amb signe Capricorni.

El primer serà el de l´ovella negre Tim Hardin (¿com és possible que un tipo amb tal sensibilitat com a "singer-songwriter" fos tan mal bitxo com a persona?; punyetera heroína...).


LINK AMB W.F.W.: Michael Weston King, participant en diverses promocions de Waiting For Waits (nov.2002 - Nits Angleses Al Lisboa i març 2004 - homenatge a Townes Van Zandt), té enregistrat un tema on fa un "medley" enllaçant una versió de "Black Sheep Boy" amb el seu propi "Tim Hardin´65". Podeu veure un video aquí



CAPRITrack #1 - Black Sheep Boy
(Tim Hardin; 23/12/1941 - 29/12/1980)

 
Here I am back home again, 
and I'm here to rest
All they ask is where I've been, 
knowing I've been West
I'm the family's unowned boy, 
golden curls of envied hair
Pretty girls with faces fair
See the shine in the Black Sheep Boy
If you love me, 
let me live in peace, 
please understand
That the black sheep can wear the golden fleece
And hold a winning hand
I'm the family's unowned boy, 
golden curls of envied hair
Pretty girls with faces fair
See the shine in the Black Sheep Boy





diumenge, 22 de desembre de 2013

La Soledat Calling (màgia balearica)

"Ara convido a pujar a Toni Torres, que va fer gairabé tot el disc, i després es va retirar a Eivissa. És com el nostre Brian Wilson, grava el disc i es retira. Ara està molt de moda retirar-se..."

Era el primer d´uns quants comentaris amb sorna d´el genial Pep Toni Ferrer (a.k.a. Mr Broken Olive, a.k.a. En Budi Alen de La Soledat) respecte a la hipermediàtica renuncia d´Antònia Font a continuar amb la seva carrera musical.

Sa veritat que el món està, a tots els nivells, molt mal repartit: cues semblants a les de l´INEM per comprar una entrada de Joan  Miquel Oliver & cia.,  i ahir vespre al Teatre del Mar, per una proposta musical com a mínim igual d´interessant (presentació del discarro Orsai!) només forem uns 75-80 assistents. 

Supòs que atribuïble a certa desinformació per part del públic mallorquí, ja que sense anar més enfora el programa de Radio 3 "Hoy empieza todo" va nombrar dijous passat Oliva Trencada com membre de la "Santísima Trinidad 2013" (juntament amb Benavente i Julio de la Rosa).

Aquí teniu el set list d´ahir vespre, que no es va seguir tal qual ...

...el bateria més sexy de les Balears Balearicas, Michael Mesquida, semblava content de que en Pep Toni es botés el tema "Bitxicletes", però per sort per l´entregat públic, es va emmendar l´error tocant-la com a segon bis, després de "Xoriguer Mayday", que no surt a la llista, i abans de "Dr en Vilafranca". Aquesta no va comptar amb la presència del barralutxo Tomeu Penya, però a canvi es va fer acompanyar d´espectacular llençament de frenadols entre els assistents:

muntatge a càrrec de Frederic "Nawuito" Melis (creador del logo d´Orphans)

Finalment, i com a prova visual de que els infants no només son susceptibles de ser fans d´Antònia Font, aqui teniu una foto de Mr Broken Olive amb una nina que s´ho va passar pipa tot el concert (Mesquida també va esmentar altres dues nines que cada dia disfruten ballant al sò de "Balearicos en Remojo")



pd- EXCLUSSIVA ORPHANS OF WAITS: és possible que Oliva Trencada preparin en un futur no molt llunyà un disc de génere Americana. En Pep Toni ja té un títol per un tema que seria "Johnny Cash Converters". 
Des d´aquest blog, li suggerim que, en la mateixa ona, en composi un altre amb el nom "Billy BraggUETAZO".

Si el disc es grava, el nostre amic Javier Tomás (a.k.a. Javing Lips pel seu semblant amb Wayne Coyne) segurament l´arxivarà davora el seu vinil de Julius Caesar (de Bilito de la Calajanada quan es feia dir Smog). Ja que si vos fixau en la dedicatòria d´aquesta contraportada, queda patent que Callahan i Oliva tenen en comú la seva passió blanquiblava:





ppd- des de l´escenari, Pep Toni va pronosticar que avui el Baleares guanyaria 5-0 a l´Ontinyent; s´haurà de plantejar composar un tema nou que es digui "Pitoniso blanquiasul", ja que hem guanyat 4-0 però amb un gol anul.lat per fora de joc inexistent...

"Tots feim un capfico, quan tu fas un gol-gol-gol-gol-gol"


balearicos en remojo (de dreta a esquerra): Jaume Rebassa, Jaume Negrei3colors(blau,blanc i blau), Joan Ribot, Frederic Melis, Mr Broken Olive, Javing Lips, Orphan Tomeu




dijous, 19 de desembre de 2013

Brumàlia




Per participar en el sorteig de 2 invitacions, heu de respondre correctament a la següent pregunta:

¿De quin tema de Tom Waits va fer una versió La Búsqueda en el seu concert al claustre del convent de Muro dins l´edició de 2008 del Waiting For Waits?

Enviau respostes a: 
orphans.of.waits@gmail.com
 

anunci WFW2008 aparegut a la revista Ruta 66


dimecres, 18 de desembre de 2013

13 anys sense Kirsty MacColl

Durant els mesos previs a la gènesi del Waiting For Waits (gènesi que explicaré en detall algun altre dia), vaig recopilar informació musical amb l´idea de fer un fanzine per internet. El fanzine (que s´havia de dir Swordfishtrombones) mai va veure la llum, entre d´altres coses per unes nul.les aptituts informàtiques.

A banda d´algunes cròniques de concerts (entre elles les de dos vespres de Tom Waits a Le Grand Rex de Paris al maig del 2000), vaig fer un parell mallorquí d´entrevistes mooolt "amateurs" amb artistes d´un cert nivell  com ara Brian Auger (gràcies al seu fill que em va colar als camerinos del Jazz Café!), Cousteau o l´enyorada Kirsty MacColl. Confessar també que ni més ni manco que Jimmy Smith(quin perfum més fort duia aquell crack del Hammond) em va enviar a prendre pel sac a la primera pregunta.


No sé on tenc la transcripció d´aquelles entrevistes, i no record exactament qué li vaig demanar a Kirsty MacColl, però el que sí record perfectament és l´amabilitat amb la que em va atendre a la sala Camden Dingwalls, després d´un concert a principis del 2000 on presentava temes del disc Tropical Brainstorm, que es publicaria al març d´aquell any:






A Kirsty no li va fugir el somriure de la boca, excepte al moment en que li vaig esmentar Shane MacGowan: molt "polite"-ment va assenyalar que hi havia diversos membres dels Pogues a la sala, però el seu rostre deixava veure a les clares les enormes dificultats de treballar amb MacGowan. (El dia de Nadal en tornaré parlar en una altra entrada al blog).

A finals d´aquell mateix any 2000, concretament el 18 de desembre, MacColl va morir en tràgiques circumstàncies quan només tenia 41 anys. En pau descansi...



 



dilluns, 16 de desembre de 2013

Reivindicant la figura de Xisco Albéniz


-Orphans Of Waits (14/12/13): "Bones Jaume. Amb motiu del proper concert de La Búsqueda al Principal, m´agradaria reivindicar la figura de Xisco Albéniz al blog. Necessito que m´enviis un escrit del que per tú significa Xisco: com a artista, com a productor i com a persona. Gràcies. Demà ens menjarem al Constància!"

-Jaume Bergas Negre i3colors (16/12/13): "Aquí el tens. Esper que et vagi bé i sino el tires a la paparera de reciclatge. A l'infern ens veurem. T'enviaré unes fotos per si són del teu interés. Salut i r&r"


Xisco Albéniz (per Jaume Bergas)

Vaig conèixer Xisco Albéniz a principis dels vuitanta. En aquell temps tocaven al Secar de La Real i a través d’en Xavier Suárez vaig tenir l'oportunitat de visitar i escoltar  l'arrel de La Búsqueda ( Iol ) en un lloc on es desprenia misticisme i espiritualitat, segell impregnat en la personalitat d'aquest personatge singular . 

"Aquesta foto és genial, em recorda a personatges 
de John Ford a la pel-lícula "3 bad men" 

D'allà guardo llunyans records, d'haver escoltat composicions que tenien alguna cosa diferent d'altres grups , que per aquell temps ( com Zincpirithione , Forats Negres o ExCocodriles ) dominaven , per dir-ho, el panorama musical a Mallorca .
En els tres anys successius que es presenten al Concurs de Pop Rock de l' Ajuntament de Palma amb el nom de " La Búsqueda ", vaig tenir el plaer d'escoltar algunes de les composicions que, posteriorment , van incloure en el seu primer treball , anomenat “La Búsqueda” (DRO , 1988). Sempre em va cridar l'atenció la calidesa de les cançons compostes per Xisco Albéniz , la riquesa dels arranjaments que recorrien al llarg de les cançons, la seva veu penetrant i profunda i sobretot l'originalitat d'un so d'arrels llatines amb sons ètnics i populars , sense deixar-se influenciar pels sons anglosaxons.
Aquesta personalitat complexa i humil de Xisco , com a artista i com a persona, es tradueix en les seves cançons, transmeten sensibilitat, emotivitat, sentiment, tendresa, afectivitat i delicadesa dins d'un context obsessiu per lo ben fet, pel bon gust .
Des de la perspectiva del temps i amb la deformació subjectiva que procedeix en escriure aquestes lletres sobre en Xisco, de tot el publicat fins ara ("La Búsqueda",1988 ; "La rueda de la Fortuna" , 1990 ; " Psicolatin ", 1995 ; "Las cosas que no se ven" , 2002 i "Los penitentes " , 2004) , em quedo amb la seva capacitat camaleònica des del primer fins a l'últim disc , sentint devoció per Psicolatin (us recomano veure un dels grans videoclips , realitzat per Luis Ortas , H /Cartones) i per saber-se envoltar de grans músics .
Si com a artista i , sobretot , com a persona , em recorda aquella famosa frase de Tom Waits " Són els diamants simplement peces de carbó amb paciència?", com a productor o enginyer de so o artesà del so, sempre vaig apostar per ell.
Vaig tenir la sort de treballar amb Xisco , produint cançons de negre i3colors , tant en l'estudi del Palau Weiler


com el Zigurat ( Lloret de Vista Alegre ).


Albéniz és un artesà del so, no disposa tècnicament d'equips de so d'última generació, però ho supleix, amb escreix , amb la "búsqueda " contínua d'un so i un context musical de la idea que li transmets i sempre coent al forn de llenya.
En el seu estudi, cada element té el seu lloc , i només és el que és i no un altre. Em va cridar l'atenció el pèndol que té penjat del sostre del seu estudi (té una teoria que allà , d'on penja , és el centre de tota l'illa de Mallorca ) i del moix blanc que l'acompanya en tot el procés de producció.
De tot el que a ficat mà al so per als altres em quedo amb el " Foreign Legion " de Tin Hat (gravat a Sa Congregació de Sa Pobla) , que per cert, un disc recomanable , cent per cent.



Aprofito aquestes línies per agrair a Tomeu Gomila (Tomeau Gomila com posa al disc) per haver estat un dels culpables d'haver conegut a aquest gran grup dins del cicle Waiting for Waits .

Deia Oscar Wilde que " l'art de la música és el que més proper es troba de les llàgrimes i els records" , jo , per la meva part d’en Xisco puc dir-ho en TIL : amb tres lletres , BIG, amb quatre lletres, GRAN i amb sis , GRANDE.

dimecres, 11 de desembre de 2013

Per Nadal, All You Need Is LOWE

Bastant catxonda sa web nadalenca que, aprofitant la temàtica del seu nou disc, ha muntat Nick Lowe (a.k.a. l´Amo en Colau Of Cool).

(el dels teclats és el gran Geraint Watkins, participant, junt amb altres membres de la banda de Lowe, al WFW2009)



Enlloc d´haver perdut el temps esperant Tom Waits, haguessim pogut fer un festivalet anomenat All You Need Is LOWE
un cap de setmana de grupets fent versions d´en Nick, però començant amb ell de cap de cartell!.

Anècdota: Waits i Lowe tenen el mateix "booking agent".

Sa mala llet d´en Lanegan: ha vist Déu la seva ombra?

"It ain´t no-one´s fuckin´ Birthday".
Així responia inicialment Mark Lanegan a les dues o tres seguidores que des de la platea de la sala Barts (Barcelona) li cridaven "Happy Birthday" el passat dilluns 25 de novembre.
Després ho va arreglar amb un lacònic "Thanks"

El concert, sincerament el vaig trobar avorrit. A pesar de la seva gran veu, no me van arribar massa endins cap de les versions que va fer (incloses al seu nou disc Imitations). 

 
(foto treta de Mondosonoro)

Es veu que no vaig ser l´únic: un guiri (supòs que fan dels seus inicis grunge amb els "árboles chillones") li va suggerir cap al final que li donés més canya.
La dolça resposta de Lanegan la record més o manco així:
"If you wanted a heavier concert you´ve come to the wrong place. And if you think what I´ve sang isn´t heavy enough for you, try to come onstage and sing it, because I tell you it ain´t fucking´easy".

Especialment asèptiques me semblaren les interpretacions de "Mack the Knife" i "Satellite Of Love" (vull pensar que la segona va ser fortament aplaudida única i exclussivament perque en Lou Reed havia mort un o dos dies abans).

En qualsevol cas a l´únic bis sí que ens va regalar (o es va regalar a ell mateix, perque la va cantar amb molta més comoditat que cap dels temes del set principal) un emotiu final amb la seva gran cançó "Halo Of Ashes" (Screaming Trees).
 
El proper gener l´elegant segell Light in The Attic publica un interessant recopilatori amb cuidadíssima edició. Aquesta és la info promocional que he rebut:

Mark Lanegan - Has God Seen My Shadow? An Anthology 1989-2011
LITA 104 (2xCD | 3xLP Box | Digital)
Available: January 14th, 2014


Hey Folks-

'tis time to officially release info on the highly anticipated Mark Lanegan anthology that's been years in the making and on the eager minds of many. As one of America's great modern day vocalists and songwriters, Mark Lanegan has much in common with the timeless work of such legends as Fred Neil, Tim Hardin and Karen Dalton. The former frontman of Screaming Trees, collaborator with Kurt Cobain and Queens Of The Stone Age, half of a modern day Nancy & Lee with Isobel Campbell and, most commonly, solo artist, Lanegan is a man whose career has been defined by an unwillingness to sit still.

We are set to shine a spotlight on this great American performer and songwriter with the release of Has God Seen My Shadow? An Anthology 1989-2011. Collecting Lanegan's solo material for Sub Pop, Beggars and more plus 12 unreleased tracks, this is the archive treatment Mark has long deserved. It is released in two sumptuous formats: a Double-CD edition with a gatefold, tip-on jacket and a 44-page booklet comprising hand-written lyrics and rare archive photos by Charles Peterson and Steve Gullick, and a Triple-LP box set, each LP in single pocket jackets within a heavy, tip-on slip case, with a 20-page book featuring the same attention to detail and extras as the Double-CD release.

This 32 track anthology lays bare Mark’s rare talent, spanning his entire career from 1990’s debut album The Winding Sheet to a treasure trove of recent unreleased gems and features such guests as PJ Harvey, Josh Homme and J Mascis. His is a sound of grizzled vocals and dark melody, its lyrics chiseled out of late night thoughts and dark humor.

- Anthology co-produced by Mark Lanegan
- Double CD housed in a handsome gatefold "tip-on" jacket, including 44-pg book comprising hand-written lyrics & rare archive photos
- Vinyl box set includes three "tip-on" jackets, housed in a custom "tip-on" slip case, with a 20-pg book comprising hand-written lyrics & rare archive photos
- Includes 12 unreleased tracks