divendres, 31 de gener de 2014

Música Còsmica Americana (1974 #1)


El bon mutxatxo i melòman Biel Ferriol (a.k.a. En Bryan Ferry de Muro, a.k.a. dj Bill & Ferry), ens citava grans discs de 1972 dins un comentari a l´entrada Sandy & Syd i la comuna francesa.

Idò Biel m´has donat una idea per aquest 2014: anar recordant els millors àlbums (i cançons) de 1974

NOTA: Esper no ser s´únic orfe d´en Waits que enguany farà 40 tacos...Nascuts al 74: estau convidats a enviar els títols dels vostres discs favorits d´aquell any a orphans.of.waits@gmail.com


El criteri imposat per anar recordants els discs serà cronològic en funció de l´aniversari de la data de la seva publicació. Si bé per alguns àlbums és molt difícil saber-ho amb exactitut, com en el cas de l´obra mestra de Gram Parsons 

a.k.a. Es Cowboy més Pee-Ho del Cosmos Americà

 

#1-1974: GRIEVOUS ANGEL

Es va publicar post-mortem al gener d´aquell any, però no he tengut manera humana d´esbrinar el dia exacte (i vos pensaveu que tot surt a gugle!)



Al mateix temps, "Return Of The Grievous Angel" és una de les millors cançons de 1974, en gran part gràcies a la majestuosa col.laboració vocal d´Emmylou Harris.


(si tens un Ay Pad possiblement no veuràs el vídeo que te jur que es veu a continuació; així que pots fer click AQUÍ, o regalar-li al teu nebot/ODA i tornar al vell ordenador...com Déu mana!)
 
 

Won't you scratch my itch sweet Annie Rich
And welcome me back to town
Come out on your porch or I'll step into your parlour
And I'll show you how it all went down
Out with the truckers and the kickers and the cowboy angels
And a good saloon in every single town

And I remember something you once told me
And I'll be damned if it did not come true
Twenty thousand roads I went down, down, down
And they all lead me straight back home to you

'Cause I headed West to grow up with the country
Across those prairies with the waves of grain
And I saw my devil, and I saw my deep blue sea
And I thought about a calico bonnet from Cheyenne to Tennesee

We flew straight across that river bridge, last night half past two
The switchman wave his lantern goodbye and good day as we went roling through
Billboards and truckstops pass by the grievous angel
And now I know just what I have to do

And the man on the radio won't leave me alone
He wants to take my money for something that I've never been shown
And I saw my devil, and I saw my deep blue see
And I thought about a calico bonnet from Cheyenne to Tennesee

The news I could bring I met up with the king
On his head an amphetamine crown
He talked about unbuckling that old bible belt
And lighted out for some desert town
Out with the truckers and the kickers and the cowboy angels
And a good saloon in every single town

And I remember something you once told me
And I'll be damned if it did not come true
Twenty thousand roads I went down, down, down
And they all lead me straight back home to you
Twenty thousand roads I went down, down, down
And they all lead me straight back home to you


Feliços 40 als nascuts el gener de 1974!

dimecres, 29 de gener de 2014

Balada d´una dona major: cinc anys sense "Our John" Martyn








ANÈCDOTA: Quan a principis de l´any 2009 cercava un cap de cartell per la novena edició del Waiting For Waits, els primers noms que em van venir al cap per un concert acústic al Teatre Principal de Palma foren Steve Earle i Richard Thompson.
En les negociacions amb l´agent (els dos teníen el mateix), semblava que Steve Earle era una opció (clickant AQUÍ comprovareu que ens va acabar donant carabassots) però Thompson aquell any estava als EUA sense plans per Europa, i finalment fou cap de cartell al 2010, en format duo amb Danny Thompson.

Per si d´acàs, i tornat a l´edició del 2009, havia de cercar una altra opció interessant. I si bé conscient de les dificultats (tan econòmiques per catxé, com logístiques pel tema de la mitja cama amputada i la cadira de rodes) vaig tenir l´impuls de contactar amb el booking agent ni més ni manco que de John Martyn.

Som a dia 29 de gener de l´any 2009, avui fa cinc anys justs, i em fico a la web oficial del geni escocés per cercar la secció "contact". Però ja no té sentit perque el que apareix és el següent texte escrit per John Hillarby (encarregat durant anys i anys de tota la "memorabilia"):

"With heavy heart and an unbearable sense of loss we must announce that John died this morning."

John Martyn (dreta) amb Danny Thompson (esquerra); 
dibuix de Brian Rylance


Ja vos podeu imaginar com em vaig quedar.
Els que estaveu a l´e-mailing-list dels concerts WFW tal vegada recordeu que aquell mateix dia, un pic llegida la tràgica notícia, vareu rebre aquest sentit correu:

en pau descansi l´immens john martyn

"Now woman, don't you feel sad when you see your life go round
And you realise that you've been drinking all of your years like wine?
You're gambling with time and you know you just can't win
But still you feel that somehow you've just got to keep on trying
And woman, it's your heart, I hear crying"


avui és un dels dies més tristos des que waiting for waits va començar a promoure
concerts l´any 2001.

john martyn era un (difícil) objectiu que duiem al cor.
però des d´avui ballad of an elder woman ja no es podrà escoltar sense llàgrimes
als ulls

ens ha deixat un dels més grans...el darrer rei d´escòcia


Idò vos deix un vídeo on podeu escoltar sa  "balada d´una dona major", del primer àlbum de Martyn: London Conversation (1967).



sub-anècdota: al novembre del 2008 havia de triar entre anar a Londres a veure el que acabaria sent darrer concert en vida de John Martyn o anar a veure Jolie Holland (dins les tasques de contractació del cartell WFW 2009).
I així em vaig quedar sense veure mai en directe a un dels més grans...

Avui el missatge que s´ha penjat a la web de Martyn és el següent:

"5 years ago today (29th January 2009) the world lost the most innovative singer-songwriter and guitarist it had ever seen. We all miss ‘Our John’, in our own personal way, we miss our friend, but we are fortunate to have the wonderful legacy of music that John left us. An insight on the man himself, John shared his life with us through his music. Our hearts reach out to John’s loved ones and family, for their loss is so much greater than ours. So raise a glass to ‘Our John’, put your favourite album on and celebrate “the cool bit” – the music."

Feis-ne cas: anit ompliu una copeta de vi negre o de brandy i alçau-la escoltant, per exemple, Solid Air!


 
 

diumenge, 26 de gener de 2014

El blues d´una dona feliç (For The Sake Of Mary)


Avui és l´aniversari de la gran, grandíssima Lucinda Gayle Williams (26/01/1953; Lake Charles - Louisiana).


Happy Birthday, Southern Woman!



El passat 14 de gener va surtir publicada una fantàstica  re-edició del seu disc homònim i tercer de la seva carrera (Lucinda Williams, original de l´any 1988). Així que vos podeu imaginar amb quina ansietat obro cada dia la bústia per veure si ja ha arribat la meva còpia...

Però el que realment m´agradaria es que algun dia es re-edités amb tots els extres possibles el seu segon treball, que sense ser el millor, continua sent el meu favorit: Happy Woman Blues (1980).

I supòs que és el meu favorit en gran part per un tema que vaig incloure fa prop de dos anys a un cd-pirata llençat pel "segell" Orphans Of Waits on tot eren temes on es parlava de Marys i Maríes (un altre dia vos contaré l´història d´aquest cd, que tenia per títol For The Sake Of Mary).

A continuació video de Lucinda Williams interpretant "Maria"...




Maria, you're still wild and restless
And I can just see ya ridin' in a rodeo
You might even make it down to Texas
Or you might head out west to New Mexico
So pack up all of your belongings
A pick-up will take you where you wanna go
You can ride out when you hear mountains calling
Out to Canada or the canyons of Colorado
New York City was always your home
But in your heart you know you were born to roam
And you're gonna leave as soon as you get the money
After you sell everything you own

Maria, is loneliness a virtue
Or does it steal you blind and leave you split apart
Maria, can you give me an answer
Are the songs we sing worth the broken heart
The highway has always been your lover
And someday you may know his name
Wherever you stay it wouldn't really matter
'Cause all those cities start to look the same
Some folks will try to take your heart away
And just when you think you've really got it made
You wake up and find madness in the morning
But damn the pain and damn those restless days
Damn the pain and damn those restless days


Songwriters
LUCINDA GAYLE WILLIAMS

Published by
Lyrics © ALPHA MUSIC, INC., Sony/ATV Music Publishing LLC





ANÈCDOTA #1: sempre he trobat que a Toni Monserrat (Inc.) li pega molt gravar una versió de "Maria"...i encara millor si es fa acompanyar de la veu d´alguna Maria. De manera que fa ja més d´un any el vaig posar en contacte amb Mary B. Lorson (ex- Madder Rose i ex-Saint Low, actualment Mary Lorson & The Soubrettes) per que en fessin la pertinent gravació...




Mary & Toni: any news 
about the promised cover?





ANÈCDOTA #2: quan Lucinda Williams va oferir l´any 2009 els seus primers concerts a Espanya, vam enviar un correu al seu agent europeu per veure si es podia contemplar una data a Mallorca. La resposta fou: "not until there is a bridge!". Sembla que na Lucinda, com tans altres artistes ianquis que venen ben poquet a Europa, pateix una mica dins un avió...





dimecres, 22 de gener de 2014

Billy & Bill (excepcions excepcionals) + SORTEIG CD-CAPRICORNI

En resum:
mateix nom de pila;
mateix país de naixement;
celebrant aniversaris el 17 de gener (el primer personal, i el segon d´un dels seus millors discs);
caps de cartell del WFW en les dues darreres edicions parelles (2008 i 2010),
tan un com l´altre actuant al castell de Bellver; els dos exquisitament acompanyats (un de Shez Sheridan, l´altre del llegendari Danny Thompson),
i els dos  consentint fer una versió d´un tema de Tom Waits (el primer a pesar de no coneixer-lo i el segón a pesar de tenir una carrera propia encara més extensa).

...avui toca parlar de dos personatges, també genials, però d´un tarannà molt distint al de Richard & Richard:

BILLY & BILL:
Bonnie ´Prince´ Billy (Will Oldham) and Bill Callahan.


Els dos comparteixen "la dolorosa" (the bill),
segell discogràfic (Drag City),
país de naixement,
freakisme dels seus seguidors, i per descomptat freakisme propi.

Els dos varen reinventar el country donant-li tocs lo-fi, de manera que entre els seus fans (insisteixo: freaks absoluts)  t´hi pots trobar tan als indies de La Soledat com als Americana-istes de Santa Catalina (però sobre tot t´hi trobaràs balearicos).

Els dos veuen amb bons ulls que grandíssims artistes de superior currículum facin versions dels seus temes:

1)vídeo de Johnny Cash interpretant "veig una fosca" de i amb Will Oldham:



2)vídeo de Gil Scott-Heron interpretant "soc nou per aquí" de Bill Callahan:



Però els dos es neguen a fer versions d´artistes de superior currículum, o al manco aquest fou el cas de la seva participació al Waiting For Waits (els dos en edicions múltiples de 5: 2005 i 2010 respectivament).

 
Bonnie FREAK Billy va venir al WFW acompanyat del músic 
amb més desgana musical que he conegut mai: Matt Sweeney


Cap dels dos Billys, cap dels seus managers i cap dels seus booking agents ens va donar cap explicació de per qué foren els dos únics artistes que en 10 anys de WFW es negaren a fer la versió d´un tema del californià.

Valgui donç que B.P.B. hagui estat puerilment castigat, com ja va ser-ho Steve Earle, amb no haver entrat al majestuós club dels artistes del playlist capricorni d´Orphans Of Waits.
La data de naixement de Will Oldham és el 15/01/1970 segons wikipedia anglosaxona ó 24/12/1970 segons altres fonts consultades, entre elles la Fusteria Picornell de Porreres, fabricant de les estructures de FILATS (millors gandules de Mallorca i del Mediterrani).
El que sí tenim clar és que el Principito Billy està com una cabra...


ANÈCDOTA WFW: pocs dies després del concert de Bonnie Prince Billy al claustre de Muro, Joantoniet Seguí (ex-bateria de Satellites, i gran persona) em va dur un retall del diari gratuït Metro de Londres, on Will Oldham afirmava que el lloc on més li havia agradat tocar havia estat al pati d´un convent de Mallorca!.


AGRAÏMENT ESPECIAL a Gabriel Quetglas de Youthing, per tota l´ajuda que em va donar en la promoció del concert de B.P.B. a Muro, i per tantes altres ajudes durant els anys Waiting For Waits.

  ___________________________________________


I ara és l´hora del sorteig del cd-playlist-capricorni.
Si en vols una còpia -edició limitada i amb cap intenció de donar un duro als hereus del pirata Teddy Bau(Cuen)tista i demés sangoneres de l´"esgae"- i disfrutrar dels temes de...



tens dues opcions per entrar en el sorteig:

a) explica´ns com / quan / amb quin disc vas conéixer Tom Waits deixant un comentari al final de l´entrada del 17 de gener: Devil&God, s´al.lota de Jersey, etc. 
O bé enviant un correu electrònic a orphans.of.waits@gmail.com (que serà penjat com a comentari al bloc amb les teves inicials)

b) explica´ns (amb un comentari al final d´aquesta mateixa entrada, o per email) per qué no soportes l´egomanía dels capricornis, i reivindica al millor/ la millor artista musical (o els/les millors artistes musicals) del teu propi signe del zodíac. 
NOTA: El bloc Orphans Of Waits només repetirà playlist per Tauro (raons sentimentals)




Wait until spring, toritos/as!
(Wait until spring, Bandini: quin gran llibre!. Per aquí lo d´esperar és tot un clàssic...)


dimarts, 21 de gener de 2014

Bonus Track (caiguda d´en Deleuze) plus Hidden Track (on s´amaga el bon Jesus?)


A la fi es tanca el playlist Capricorni...




...i quina feinada ha duit.


I tots els que m´he deixat: 
Bowie & Elvis (08/01); 
Joan Baez (09/01);
Clarence Clemmons (11/01), en pau descansis Big Man:



Més un indeterminat etcétera que vos convido a afagir als comentaris...

I també tenim els dos "castigats": Steve Earle i Will Oldham/Bonnie ´Prince´ Billy (del segón demà en xerram).

Bad Boys!

Principito Billy

 Esteve no-vull-tocar-a-ciutats-petites Earle


En qualsevol cas , tot un honor pel meu fill i servidor compartir signe del zodíac amb tans noms il.lustres com han passat aquest mes pel bloc Orphans Of Waits 
(anècdota egomaníaca: Jonathan Wilson i el meu fill fan els anys el mateix dia; i Jonathan Wilson i servidor vam néixer el mateix any => quin gran tio deu ser en Jonathan Wilson!)

Demà plantejarem les bases d´un SORTEIG DE CD-CAPRICORNI.

Però abans afageixo dos temes al playlist per dues suggerències que m´han arribat per correu electrònic:

1)suggerit pel també capricorni José Vidal Valicourt (ben orgullós vaig estar quan fa anys em va dir que el seu interessant i entretingut llibre El hombre que vio caer a Deleuze  duia inclòs un relat,  "Hospital Miguel Lombarda", inspirat en el cicle Waiting For Waits!):

BONUS CAPRITrack #2 - "In A Capricorn Way"
(autor: Woody Shaw; 24/12/1944 North Carolina - 10/05/1989 New York)

NOTA: Ho sento, Pepe: no he trobat cap vídeo a youtube!. 
Així que convidam als lectors -tan els d´ay pad com els normals- a que es comprin aquest disc per disfrutar-la en una versió en directe (que és com els que enteneu de jazz deis que s´ha de disfrutar el jazz):



2)suggerit per Biel Ferriol, un tema d´un no-capricorni (Kris KRISTO-fferson) sobre un capricorni de la "Ancient history" (CRISTO) i dedicada/debuda al gran John Prine (de qui tard o d´hora també xerrarem al bloc):

HIDDEN(*) CAPRITrack - "Jesus Was A Capricorn (Owed To John Prine)"
(del disc del mateix nom que va publicar Kris Kristofferson al 1972)



(si no veus el vídeo , pots fer click AQUÍ)

Jesus was a Capricorn, he ate organic foods.
He believed in love and peace and never wore no shoes.
Long hair, beard and sandals and a funky bunch of friends.
Reckon they'd just nail him up if He come down again.

'Cos everybody's got to have somebody to look down on.
Who they can feel better than at anytime they please.
Someone doin' somethin' dirty, decent folks can frown on.
If you can't find nobody else, then help yourself to me.

Get back, John!

Egg Head's cousin Red Neck's cussin' hippies for their hair.
Others laugh at straights who laugh at freaks who laugh at squares.
Some folks hate the whites who hate the blacks who hate the clan.
Most of us hate anything that we don't understand.

'Cos everybody's got to have somebody to look down on.
Who they can feel better than at anytime they please.
Someone doin' somethin' dirty, decent folks can frown on.
If you can't find nobody else, then help yourself to me.

Help yourself, brother.
Help yourself, Gentlemen.
Help yourself Reverend.

VISCA S´OUTLAW-COUNTRY, COLLONS!

(*) "Hidden" perque trob que el bon Jesús ja dú massa temps amagat, i potser és bon moment per a que ens torni fer una visita...llevat que la ressaca post-gatera del seu Pare vagi més enllà del dia de Sant Antoni!

diumenge, 19 de gener de 2014

El poeta coent, el trobador texà, les carabasses de n´Steve i el Mercedes-Benz de na Janis (Capricorni track #15)


(entrada dedicada al Pirata Melis, d´origen suís al seu pesar, que avui fa els anys)


We are ugly but we have the music




Tenia reticèncias "morals" a l´hora d´incloure na Janis Joplin al playlist capricorni (va néixer el 19 de gener de 1943 a Texas), ja que a pesar de la seva gran veu el meu coneixement de la seva música es limita a un recopilatori que rara vegada escolt...
Però així em servirà d´excusa per reivindicar la figura (ja reivindicada al seu dia en un concert homenatge al cicle Waiting For Waits) d´un altre texà que per mi tenia una "poesia" molt més interessant que la de l´ultravalorat Leonard Cohen (a.k.a. Coent, Pep Toni Olivetti dixit)

Townes Van Zandt també té una cançó escrita amb na Janis Joplin in mente, i des d´aquest bloc defenso a mort que és millor cançó que "Chelsea Hotel"; a banda de que en Townes era molt guapo...



...enlloc d´ugly com el canadenc coent (uy: sa meva amiga Rubia Ginart me matarà quan llegeixi això!).

Per fer-vos una comparació futbolera (avui que duc el subidón de que el Baleares torna ser líder): Townes seria en Maradona de la poesia musical, capaç de guanyar totsolet un scudetto o un mundial... Mentres Leonard seria en Leo (Messi), que si no té el suport d´un Andresín o un Xavi, que voleu que vos digui...(amb Argentina no s´ha menjat un torrat, no?).

Però jutjau voltros mateixos escoltant i llegint la lletra de "You Are Not Needed Now"
(inclosa a l´àlbum High, Low and In Between, on també trobareu una de les millors cançons de Van Zandt: "To Live Is To Fly")



(recorda que si tens un ay pad, segurament no veus el video, 
així que cercau per google perque m´han dit que amb la tableta-manzanita ni tan sols funcionen els enllaços a youtube...i no tardis més en posar una denùncia a Apple (Pomot?) per estafadors que no vos deixen disfrutar al 100% del maravellós orfanatge waitsià)



Well, the birds were talking all at once
and the old man mowing down his lawn
he didn't look like much too bad a guy
And I was thinkin' Hang on, man, something's wrong
your blues seems to be gone
heaven ain't bad but you don't get nothing done.

Lay down your head a while
you are not needed now
you are not needed now

Well, Allison laid a hex on me
and every time I turn around
it's swimming through the air above my bed
I told Miss Higgs and she said fine
as long as you're back in your room on time
I keep you clean and the girls will keep you fed

Lay down your head with mine
you are not needed now
and we got things to do

Between the blankets made of wool
the trains roll by every half an hour
and the body can get no restin' done, that's true
so I do my best, as best I can
thinkin' big and making plans
and wondering where them trains are rolling to

Lay down your head poor boy
and feel how the ground does move
and hear how them drivers sing

Well, goodbye friends, it's time to close
everybody knows that's the way it goes
where was it you lived in case I'm ever there
Well, three doors down and two behind
and it gets a little bit out of hand sometimes
don't let it fool you into thinkin you down care

Lay down your head and fly
I'll quietly pass you by
you won't even see me go

If I thought about it long enough
I just might make some kind of move
watchful lies are too hard on the soul
With the smoke house just across the way
and it's fog upon the light of day
that would be hard comin' up with where to go

Lay down your head poor boy
feel how the ground does move
hear how them drivers sing
What now, my darling one
go find a little fun
you are not needed now



Steve Earle, que va néixer un 17 de gener però que deliberadement he exclòs del playlist capricorni amb la pueril excusa de que va donar carabasses al WFW2009 quan ja duia setmanes anunciat com a cap de cartell... 



... va batejar el seu fill (també capricorni!) Justin TOWNES en honor a Van Zandt. I és célebre la seva frase on deia "En T.V.Z. és el millor escritor de cançons del món, i me pujaria damunt sa taula on pren café en Dylan amb ses meves botes de cowboy per dir-ho ben alt!".

Feta aquesta petita reivindicació, me´n vaig a escoltar Death Of A Ladies´ Man (discarro on Leonard ens demostrava que se pot lligar molt siguent fei, poeta i canadenc) i vos deix amb la cançó més sarcàstica de la capricorni del dia:

CAPRITrack #15 - Mercedes Benz
(disc Pearl - Janis Joplin, que com sabeu pertany al Club dels 27 com en Tòfol del Cosmos)


divendres, 17 de gener de 2014

Devil & God, s´al.lota de Jersey i Richard & Richard (Capricornis track #14)


Avui, dia especial amb diverses celebracions:
Orphans Of Waits vol quedar bé amb un sant, amb un dimoni, amb un gran poble de Mallorca, amb un gran crooner, i amb un gran disc. 

I també vos contaré l´anècdota d´una al.lota de Jersey que fa vint-i-un anys me va presentar a un tal Tom Waits...



DEVIL & GOD




"No sabeu que el dimoni no existeix?. És Déu quan va gat!" 
(T. W. dixit)




Aprofitant que John Hammond Jr, excepcional bluesman, fill del "descobridor" de Dylan, amic personal de Waits, i un tipo que record de tracte bastant difícil...



...va fer un directe a Sa Congregació de Sa Pobla dins la temporada Waiting For W. 2006 (llegir crítica AQUÍ), avui el bloc d´Orphans vol regalar a tots els poblers, Antonis i Andonis la versió que aquest senyor va fer de la cançó "Heartattack and Vine":

  (si tens un ay pad i no veus el video pots fer click AQUÍ)


Liar, liar with your pants on fire
White spades hangin' on the telephone wire
Gamblers reevaluate along the dotted line
You'll never recognize yourself on Heartattack and Vine
Doctor, lawyer, beggar, man, thief
Philly Joe Remarkable looks on in disbelief
If you want a taste of madness you'll have to wait in line
You'll probably see someone you know on Heartattack and Vine
Boney's high on china white, Shorty found a punk
Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine
See that little Jersey girl in the see-through top
With the peddle pushers, sucking on a soda pop
Well I bet she's still a virgin but it's only twenty-five 'til nine
You can see a million of 'em on Heartattack and Vine
Better off in Iowa, against your scrambled eggs
Than crawling down Cahuenga on a broken pair of legs
You'll find your ignorance is blissful every goddamn time
Your're waitin' for the RTD on Heartattack and Vine
Boney's high on china white, Shorty found a p-punk
  Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine
Liar liar with your pants on fire
White spades hangin' on the telephone wire
Gamblers reevaluate along the dotted line
You'll never recognize yourself on Heartattack and Vine
Doctor, lawyer, beggar, man, thief
Philly Joe Remarkable looks on in disbelief
If you want a taste of madness you'll have to wait in line
You'll probably see someone you know on Heartattack and Vine
See that little Jersey girl in the see-through top
With the peddle pushers, sucking on a soda pop
Well I bet she's still a virgin but it's only twenty-five 'til nine
You can see a million of 'em on Heartattack and Vine
Boney's high on china white, Shorty found a punk
Don't you know there ain't no devil? There's just God when he's drunk
Well this stuff will probably kill you, let's do another line
What you say you meet me down on Heartattack and Vine



S´AL.LOTA DE JERSEY




anècdota #1: Heartattack And Vine va ser el primer disc que vaig comprar de T.W.,

 

si no record malament al carrer Tallers de Barcelona (lloc de perdició absoluta en aquells anys estudiantils a principis dels 90´s); ho vaig fer intrigat per saber com sonava l´original de "Jersey Girl" després d´haver-la sentida tantes vegades en la versió de Bruce Springsteen al Live/1975-85 (aquella que substituía "whores" per "girls").

I s´al.lota original sonava així de bé:

(si no veus el video, pots fer click AQUÍ)


També podeu fer click AQUÍ per escoltar-los als dos (Tom & Bruce) interpretant-la l´any 1981 a l´Sports Arena de Los Angeles. 
La podeu trobar a diversos discs pirates, tan de Waits com d´Springsteen, però extranyament no s´ha enregistrat mai de manera oficial (d´aquí la molt pobra qualitat de sò).


Ja m´agradarà saber com vareu descobrir voltros a Tom Waits, així que benvinguts els comentaris al final d´aquesta entrada...


RICHARD & RICHARD

A més de Sant Antoni, avui és l´aniversari d´un gran crooner i un gran tipo:
Richard Hawley (17/01/1967; Sheffield-U.K.).


Happy Birthday, mate!

anècdota #2: durant les negociacions amb l´agent de Hawley, i arrel de comentar-li que era costum del WFW demanar als artistes l´inclusió  d´una versió d´un tema de Tom Waits al seu repertori, me va contestar que el problema era que Richard no estava gens familiaritzat amb l´univers musical de Waits. Un poc apurat vaig dir-li que no es preocupés i que era més que benvingut sense fer la versió!. Però la seva resposta va ser que el de Sheffield no volia ser l´excepció (d´aqui uns dies vos xerraré de dues excep-decep-cions), i que o venia a Mallorca amb una versió apresa ...o no venia!. 
Si encara no estau avorrits i seguiu llegint, veureu i escoltareu el més que digne resultat...




I també avui és el 20 aniversari de la publicació del Mirror Blue de Richard Thompson...


...que inclou la cançó que més m´agrada d´aquest gran artista: "Beeswing" (la podeu escoltar fent click AQUÍ, i mereix molt la pena fer-ho llegint la lletra)


A més de compartir nom de pila, país de naixement i els esmentats aniversaris, Richard and Richard van ser caps de cartell del Waiting For Waits (2008 i 2010), tots dos amb actuacions al pati d´armes del castell de Bellver

Aquí en teniu testimonis audiovisuals:

1) video de R. Hawley interpretant -per primera i de moment única vegada en la seva vida- "Gun Street Girl" de Tom Waits (acompanyat per l´elegantíssim, i excel.lent persona, Shez Sheridan)

(si no et surt, pots fer click AQUÍ)




2) video de R. Thompson al WFW2010, acompanyat del llegendari Danny Thompson , fent click AQUÍ




anunci dissenyat amb ajuda de la bona gent d´Estudi Plantabaixa

anècdota #3: Thompson va ser l´únic participant al WFW amb una carrera musical més extensa que el propi Tom Waits. Quan el californià va debutar amb Closing Time, R.T. ja havia publicat el seu debut en solitari (Henry The Human Fly, 1972) 


a banda del seu maravellós llegat anterior amb Fairport Convention(1967-1971)




A pesar d´això, no va posar cap pega a incloure una versió de Waits al seu repertori al castell de Bellver, inclús reconeguent amb humor i humiltat que l´havia de llegir perque no la duia prou assajada (va tocar "Get Behind The Mule", amb esprintada del seu técnic de sò, 100% analògic, per recullir la lletra d´enterra quan li va caure a meitat de cançó). 

En referència a aquell dia, dissabte 10 de juliol de 2010, donar les gràcies a Eduardo Jordà pel seu article "Thompson & Thompson", que malhauradament no va servir per a que el concert enregistrés l´entrada de públic que es mereixíen aquests dos genis.

anècdota dins l´anècdota: al concert hi va assistir Mario Pacheco (quatre mesos abans de morir, e.p.d.), gran fan de Richard Thompson, que precisament em va comentar al final de l´actuació que no podia entendre la falta de públic. Perdonau però ho havia de reivindicar!


UNA MÉS PEL PLAYLIST CAPRICORNI


Difícil tasca triar un sol tema del capricorni del dia.
Aqui el teniu en plà crooner-superclass...

CAPRITrack #14 - "Roll River Roll"
(Richard Hawley - disc Lady´s Bridge, 2007)





Roll river, keep on rolling
Ancient lady cold
I'm forsaken, lost and forgotten
Roll river roll

Roll river, roll river roll

Let it take me, free and unchain me
Ancient lady cold
Keep on rolling, roll on forever
Hope we shall meet at home

Roll river, roll river roll

You hold my body, lost and forsaken
In your deep waters cold
Oh, sacred river take me to my sweetheart
My lonely bones

Will she remember?
Oh, river take me on my journey home
Deep dark waters to learn your secrets
River angel rise

Roll river, roll river roll
Roll river, roll over my bones




FELIÇ SANT ANTONI!