dilluns, 24 de febrer de 2014

Radio City (1974 #2)


nota: els canvis que veis al bloc d´Orphans Of Waits s´han fet per afavorir la lectura de bons amics amb vista cansada i/ò molta experiència amb blogger; benvingudes als comentaris d´aquesta entrada totes les crítiques al nou disseny...








#2 1974 - RADIO CITY

Tal i com me va passar amb Grievous Angel (primer disc recomenat de 1974), no he estat capaç de saber la data exacta de publicació del segon disc de Big Star, amb una portada preciosa i ja sense en Tòfol del Cosmos (Chris Bell).
Alguna font consultada diu que fou al gener del 74, però la majoria esmenten que va sortir al mercat durant el mes de febrer d´aquell gran any musical.
Fa més d´una setmana vaig enviar un email als d´Ardent Records, però no he rebut resposta al respecte...

Vos deix, com bé podíeu imaginar, amb l´himne de pop-poderós "September Gurls" d´aquest superlatiu àlbum que segurament tots els lectors i les dues ó tres lectores (molts d´anys a Immaculada Duran!) del bloc heu migballat cent mil vegades...


(si llegiu això amb ay-pad, no veureu el vídeo que els/les altres sí veuen a continuació; així que feis clic AQUÍ)



September gurls do so much
I was your butch and you were touched
I loved you well never mind
I've been crying all the time
December boys got it bad.

September gurls I don't know why
how can I deny what's inside
even thought I keep away
maybe we'll love all our days.
When I get to bed
late at night
that's the time
she makes things right
ooh when she makes luv to me





dimecres, 19 de febrer de 2014

Lo Plano & Supergroup; Ed Harcourt & Tom Waits


El bon xicot Mane Capilla, pioner de l´ús de sa bicicleta per Avingudes segles abans dels carrils-bici, me va demanar que li donés un cop de mà per publicitar s´imminent cita musical d´en Pere Plà amb el seu "supergroup": Pep Toni d´Oliva Trencada (i Lost Fills), Púter dels Satellites, Toni Cobretti (The Last Dandies), i el propi Mane (Sunflowers, exFurnish Time).

Mane, encantado de echarte un cable porque además te debo una y te explico por qué: hace diez u once años me pediste que trajera a Mallorca a Ed Harcourt. No lo conseguí. Y encima he perdido una entrevista que me mandó Ed por correo electrónico el año 2000 para un fancine de Tom Waits que nunca vió la luz...

Harcourt, que per cert col.labora en el darrer disc de na Kathryn Williams, és molt fan del californià, com es pot apreciar en la següent instantània de l´any 2009 (si bé observant sa foto pot ben bé ser que el que està davora E.H. fos una reproducció de cera d´en Waits, no?):






ANÈCDOTA: el maig del 2002 vaig arribar a l´aeroport de Gatwick procedent de Palma amb el cap ben baix, ja que el vespre abans, a la mítica sala Sonotone, només 40 persones havíen assistit al concert WFW de The Handsome Family.
Casualitats de la vida, al mateix vagó de tren direcció a Victoria Station em vaig trobar amb Ed Harcourt, que venia de Brighton, i que també estava "de bajón" perque ho havia deixat amb s´al.lota.
Vam xerrar una mica d´Americana i del seu concert a The Borderline anys abans, quan el vaig conéixer i estava promocionant el seu Ep de debut. 


"For a while, real stardom seemed to beckon Ed Harcourt. His debut EP in 2000, Maplewood, introduced a Tom Waits-worshipping, 23-year-old prodigy.The album that followed, Here Be Monsters, was Mercury-nominated, and gave him a more widescreen and fascinating role, as an exotic, sometimes self-destructive troubadour. There has been no big breakthrough in the decade since. Instead, Harcourt has settled into the margins, an enduring, always welcome romantic"
(font: The Independent).

Una pena que el seu agent mai va fer cas de l´oferta de Waiting For Waits per un concert a Mallorca...


Anyway, reprenent el tema d´actualitat, aquí teniu el póster del concert de divendres...
En Mane  me comenta que també hi haurà en Rafel Joan dibuixant al mateix temps que Lo Plano & Supergroup ens mesuren The Weight Of The Sky

Ens veurem per Lloseta!



dimarts, 18 de febrer de 2014

set list de na Williams, versió d´Hallelujah i anècdota desagradable...


M´ha fet molta il.lusió rebre un correu del murero Biel Ferriol amb el set list del concert de Kathryn Williams al claustre del convent de Muro l´estiu del 2005 (fou el seu debut a Espanya), del que vos vaig xerrar en l´entrada RELATIONS fa uns dies.

Aquí el teniu (com veis va tocar Thirteen de Big Star):





ANÈCDOTA DESAGRADABLE (amb final feliç): no només hem de recordar els bons moments. Aquell vespre no vaig poder comptar amb l´ajuda de cap dels dos técnics de sò amb els que normalment feia feina Waiting for Waits (tan Rafa Rigo com Juanjo Rosselló teníen compromisos més ben pagats aquell vespre, je,je). 
Als primers compassos del concert, el sò era un desastre (el públic no sentia els teclats, etc). 
El marit de na Kathryn, que també era el seu tour manager, es va començar a posar molt nerviós i s´anava emprenyant amb el técnic en funcions de l´ajuntament de Muro...fins arribar al punt de foter-li un cop per l´esquena. 
A partir d´aquell moment, vaig continuar jo exercint de "técnic de sò"; per sort no era un concert complicat, però ho vaig passar molt puta. Crec que no em vaig relaxar fins que al final del set principal na Kathryn va introduïr amb una rialla d´agraïment sincera haver pogut actuar a Mallorca, abans de començar  a cantar la seva dolça visió d´ Ol´55 de Tom Waits...

Aquí vos deix amb una altra versió de na Kathryn Williams que va sonar aquell vespre a Muro: "Hallelujah" del -> poeta coent... 
(li dedicaria a na Rosa Ginart, però encara és hora que deixi un comentari al bloc)



(clica aquí si no et surt el vídeo) 

diumenge, 16 de febrer de 2014

John Tams - Cors de Carbó

Sa primera vegada que vaig poder veure un concert de folk anglés per puristes va ser John Tams amb una banda maravellosa (menció especial al guitarrista Graeme Taylor) a la sala The Borderline de Londres al novembre de l´any 2000 
(sala on vaig fer feina a taquilla els caps de setmana entre el 2000 i el 2005, i que fou responsable directíssima de gran part de la programació de les cinc primeres edicions del Waiting For Waits).

Avui, diumenge 16 de febrer, John celebra el seu 65 aniversari. Així que per celebrar-ho vos deix amb la millor cançó del disc Unity que es va publicar aquell any 2000 a l´enciclopedic segell folk Topic Records (i que li va valer a J.T. el doble premi BBC Radio 2 Folk Awards Best Album & Best Song; poca broma!).
 

Si no veus el vídeo de la cançó "Harry Stone (Hearts Of Coal)"  que hi ha a continuació, pots fer clic ->AQUÍ per un enllaç directe a youtube


Lyrics to Harry Stone (Hearts Of Coal) :
Harry Stone was a miner born
He worked to win his wages
Riding down the cages
And raging at the seams
He worked his stall from dusk till dawn
Sweet sweat and raw endeavour
Black diamonds bound together
By a strong and simple means
He met a girl from Ironville
He promised he would love her
He'd put no-one above her
At last they went to town
He promised he would love her
Til the blackbirds stopped their singing
The mission bell stopped ringing
And they closed the coal pit down
chorus
Where are you tonight now we need you
Left out in the cold - cold
Where are you tonight now we need you
They broke the hearts of coal
Hearts of coal
They raised their children chapel proud
The lamb and the flag to guide them
They each strove to provide them
With a sense of right from wrong
And when the strikes and lock-outs came
And bare-foot hunger tried them
All hopes were denied them
Their unity held strong
chorus
Forty years of coal-dust
Is a lot of pain to carry
It made a cripple out of Harry
But his family came and took up his tools
And they faced the Orgreave cavalry
While the world looked on and wondered
Their right to work was plundered
By the statesman-ship of fools
chorus
The 'Enemy Within' they cried
And the boney finger pointed
Dripping gold from the anointed
At the beggar and her bowl
And just like the Union said he would
The axeman came in dancing
His psychopathic prancing
Chopped out the hearts of coal
chorus
He promised he would love her
Til the blackbirds stopped their singing
The mission bells stopped ringing
And they closed the coal pit down




Happiest Birthday Master Tams!

 

dissabte, 15 de febrer de 2014

RELATIONS

Avui és l´aniversari de Kathryn Williams, deliciosa cantant de pop/folk nascuda a Liverpool (no direm l´any perque ens està llegint), i participant al Waiting For Waits 2005; en teniu una crònica que va fer  Joan Andreu de Pecan Pie  clicant -->AQUÍ



Happy "??" ! 
Don´t worry Kathryn: we won´t say how many!




El passat 31 de desembre el bloc tancava l´any 13 amb la maravellosa cançó Thirteen de Big Star (veure >AQUÍ)

Avui vos deix amb la dolça versió que Williams va fer d´aquest tema, i que està inclosa en l´àlbum Relations

(si no veus el vídeo que hi ha a continuació és que mires això des d´un "ay pad"; així que demana el full de reclamacions a n´Esteve Feines que sembla ens odia als humilds bloggers...)






divendres, 14 de febrer de 2014

Valentine de $100 + guanyadors del cd "Capricornis"



This one´s for the sake of my (taurus)Maria...

si no veus el vídeo que surt a continuació pots fer clic AQUÍ 



Tell me why years, months are gone
I can't see anymore
My sun is rising but it just don't shine
There ain't no light through my door
I flip my switches but I don't turn on
I ain't a flicker baby, I got no juice today
I have a lighter and my carry on
Took the airline to get away

You know it ain't just my sight that you stole
My house beneath
My wheels are spinning but they just don't roll
I'm standing there on my feet
I can't go out and baby I can't stay home
I'm crying showers yeah, my minds are hurricane
I called a taxi bout an hour ago
But I think he's lost in the rain

No mail today, yeah, my phone never rings
Nothing works when you're grown
My mind is humming, but my heart won't sing
Baby can't you please come home?
I got time on my hands, you on my mind


I got a heart that's beating like a hundred dollar valentine


I know you told me you'll be home by 4
But I just can't take it no more
Yeah, I know you told me you'll be home by 4
But I just can't take it no more.




Vos pensaveu que avui vos xerraria del Blue Valentine d´en Tom Waits?. Idò noooooooo.





Hundred Dollar Valentine és un dels meus discs preferits de l´any 2012, i Chris Smither va ser durant molts anys objectiu de Waiting For Waits (desgraciadament mai es va poder quadrar una data).
La cançó que dona títol al disc és la millor cançó de Valentine´s Day que s´hagui composat (sorry Tom)...i sa manco ´nyonya´ que haureu sentit mai.
A continuació vos deix també un "excerpt" de la versió del disc, amb més instrumentació que no només la maravellosa guitarra (i no menys maravellosa veu) d´en super-class Smither.

nota: el tema també apareix en un curiós recopilatori d´un altre segell pirata anomenat F.D. (inicials que responen a "fixa discontínua"); no puc donar més detalls...investigau o deixar comentaris els que tengueu més informació al respecte



si no veus el vídeo que surt a continuació pots fer clic AQUÍ

 

Hope you got that taxi under the rain, Chris!


Aprofit també per felicitar als enamorats de la música que vareu deixar un comentari sobre com vareu conéixer Tom Waits al final de l´entrada Devil & God del passat dia 17 de gener (hi ha comentaris realment molt currats; feis clic AQUÍ). 
Tot(e)s els/les comentaristes heu guanyat el cd-Capricorni (ja contactaré per email per fer-vos l´entrega; sí: per descomptat vos deix que a canvi me convideu a un cafè o a un brandi Suau).


ANÈCDOTA: la següent portada i contraportada va ser dissenyada per Nawuito Records (segell pirata de Frederic Melis)...


















...però l´original era aquesta:





Problema: Frederic va veure a posteriori que no cabíen tots els temes en un sol cd!. Encara m´esclat de riure recordant el seu sms "gabinet de crisi!"...m´ensum que pel futur cd-Taurus hauré de limitar l´història a una desena d´artistes o perdre un bon amic!

Salut i amor per tothom/totadona!
(llenguatje no sexista per recomenació d´en Frederic, si bé crec que ses poques al.lotes que llegiu aquest bloc no teniu pinta de ser susceptibles...)


dilluns, 10 de febrer de 2014

No Pain For Payne i un goya per Josh Rouse



Avui fa anys Alexander Payne (10/01/1961; Omaha-Nebraska, EUA) que com vos deia fa uns dies va tenir l´exquisit gust de triar a Mark Orton (líder de Tin Hat) com a compositor de la banda sonora de la seva darrera pel.lícula: Nebraska.


Have a birthday with no pain, 
Mr. Payne!




Quan l´any 2002 vaig riure pels colsos amb l´interpretació de Jack Nicholson a About Schmidt, mai hagués pensat que el director d´aquella pel.lícula acabaria tenguent un vincle directe amb Waiting For Waits a través d´una cançó de Tin Hat...

Abundant en l´enorme satisfacció de que tan el trailer oficial com la banda sonora de Nebraska (nominada a sis Oscars) inclou el tema "New West" gravat a Sa Congregació el novembre del 2005, a continuació podeu llegir una simpàtica correspondència de Mark Orton i un recull d´anècdotes prèvies a aquella màgica actuació de Tin Hat a Sa Pobla:

(rebut 09/02/2014)
hey Tomeu

long long time.

i hope all is well including especially fatherhood!

i wanted to send a couple of cd's your way - let me know a good mailing address for you

they are the soundtrack cd's for NEBRASKA (a recent feature film i scored that won best actor at cannes and is nominated for a bunch of oscars)

the score includes a couple of tin hat tracks including a live one from the last Mallorca show (from Foreign Legion) entitled New West
the rest of the score is composed by me though tin hat members are part of the group of players (including original member Rob Burger on a couple tracks)
i can also send hi-res mp3's if you like

and i would love to include a cd for the engineer (referint-se a Xisco Vich) who helped record the show - are you still in touch with him?

ok
let me know how you've been post-waiting for waits
all the best!!!
mark 



Congratulations Mark, and good luck on the Oscar awards night!


ANÈCDOTES WFW: no tot fou color de rosa en aquell debut a Espanya de Tin Hat i primera de les seves dues actuacions a Mallorca (tornaríen el novembre del 2010 per jubilar el cicle Waiting For Waits)...

Dos dies abans, Xocolat només havia venut 13 ó 14 entrades anticipades. Recordo telefonar mot preocupat a Pep Crespí (impulsor de l´entranyable i supervivent Mallorca JAZZ  Sa Pobla, que no olvideu enguany cumpleix 20 edicions): 
"Pep: vé un grup d´una qualitat extraordinària i només serem 30 ó 40 espectadors. Serà una autèntica llàstima…i un suicidi econòmic!”.

Per sort a l´on demà José Miguel López de Discópolis (Radio 3), a qui havia enviat una còpia del fabulós disc ->Book Of Silk<- de Tin Hat, va dedicar bona part del programa a comentar el gran interés del concert que havia de tenir lloc a Sa Pobla.




Automàticament es va disparar la venda d´entrades (amb un iva del 7%...), i amb això i l´ajuda de l´ajuntament pobler, que va incloure el concert dins el calendari de la Fira de Tardor 2005, vam poder “salvar la pell” en termes econòmics...

Encara no he anat a veure Nebraska (el cine i els concerts disfruten ara d´un iva anticultural del 21%), però estic molt content per Mark Orton, líder de Tin Hat i compositor de la banda sonora d´aquest film. Era una bellíssima persona i, junt amb els seus acompanyants (Carla Kihlstedt, Ara Anderson i Ben Goldberg) va protagonitzar aquell novembre del 2005  la segurament vetlada més màgica dels 10 anys que va durar l´espera a Tom Waits.




Tin Hat, a Sa Congregació (nov. 2005)




I més notícies cinematogràfiques amb cert vincle al Waiting For Waits:
Com segurament sabeu, ahir vespre Josh Rouse, participant al WFW 2004 també amb una actuació a Sa Congregació (llegir ->AQUÍ), va rebre un goya a la millor cançó per "Do You really Want To Be In Love?"




Confés que he perdut interés pels darrers treballs d´aquest senyor que du anys afincat a València... 
Enyor moltíssim l´estil dels primers discs de Josh Rouse: els elepés Dressed Up Like un altre pic Nebraska (1998) i Home (2000) així com el deliciós ep Chester (1999) gravat amb Kurt Wagner (líder de Lambchop).

Així que vos deixo amb un temasso del disc Home, que recordo amb nostalgia haver ballat a la sala Camden Dingwalls l´any 2000, hores després d´haver entrevistat telefònicament a Josh per un fanzine musical que s´havia de dir Swordfishtrombones però que mai va veure la llum...(ja vos n´havia parlat ->AQUÍ).

La cançó es diu "Directions", i un any després de publicar-se Home també seria inclosa a la banda sonora de la pel.lícula Vanilla Sky

Si no veus el vídeo que surt a continuació ->aquí<- tens l´enllaç a youtube
 



Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to

Don't like the direction you have come to
Now it has the attention that it used to
Stay home all night with the tv and wife
Comfortable life ain't all it's cracked up to be
Don't like the direction you have come to

And it's easy to get caught
And the weight of the world
It's falling on your face
So unsure that you would

Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to

And it's easy to get caught
And the weight of the world
It's falling on your face
So unsure that you would

Don't like the direction you are going to
Seems to lack the attention that it used to
You stay out all night and get high with your friends
Wonder why you don't get one thing done in the end
Don't like the direction you are going to

divendres, 7 de febrer de 2014

From Sa Pobla To Nebraska

Una gran notícia pel sector cinèfil d´ Orphans Of Waits:




Al trailer oficial que molts ja haureu vist de la pel.lícula Nebraska (s´estrena avui a Espanya), de l´interessant i elegant Alexander Payne, sona el tema "New West" que Tin Hat va gravar amb l´ajuda de Xisco Vich a Sa Congregació durant el seu concert al Waiting For Waits 2005, i que es va publicar anys després al disc Foreign Legion



NEBRASKA OFFICIAL TRAILER:



La banda sonora de la pel.lícula, que també inclou el tema "New West", l´ha composat el líder i guitarrista de Tin Hat: Mark Orton. (Es pot comprar AQUÍ)


Recordau que aquest maravellós grup de San Francisco va ser l´encarregat de posar punt i final al cicle Waiting For Waits amb un concert al Teatre Principal de Palma el novembre del 2010. Ho podeu llegir AQUÍ.





dimecres, 5 de febrer de 2014

Brandy Suau pel caiman de Balham


Avui, 5 de febrer, és l´aniversari del magnífic teclista Geraint Watkins



Happy Birthday, Balham Alligator!

Geraint va oferir dues actuacions en format quartet al centre de cultura Sa Nostra dins la programació del Waiting For Waits 2009. (la versió que va escullir d´un tema de T.W. va ser "Picture In A Frame" com podeu llegir AQUÍ

La promo d´aquells concerts es va fer amb ajuda d´un preciós disseny de Sonia Paredero i el següent text promocional:

"I would file him as the missing link between Paolo Conte and Howlin´ Wolf" (Nick Lowe dixit)

La primera visita a Mallorca de Geraint Watkins presentant el seu propi projecte (molts ja el vareu veure actuar a l ´Auditòrium de Palma com a pianista de Van Morrison) (***) serà molt possiblement recordada com una de les cites de major qualitat musical dins les nou edicions que ha programat fins ara Waiting for Waits.

Watkins és un dels millors (sino el millor) pianista boogie del Regne Unit, a més d´excel.lent acordionista. Nascut al sud del País de Gal.les el febrer de 1951, inicià la seva carrera com a músic a principis dels 70 (tocant amb Juice on The Loose i amb Red Beens And Rice). 

Posteriorment va col.laborar tan en la gravació com en les gires de fins a sis albums de Dave Edmunds, a més de com a músic de sessió d´artistes com Dr. Feelgood, Rory Gallagher, John Wesley Harding, Tom Jones o l´immens John Martyn
Als 80´s, a més del seu intens treball com a músic de sessió, Watkins va formar part dels The Balham Alligators (grup de culte dins el circuit de les pub bands britàniques de l´època).
A partir dels 90´s, Geraint Watkins s´ha convertit en mà dreta de Nick Lowe (artista esperadíssim dins el cicle WFW), participant com a pianista, organista i acordianista en els seus darrers treballs. 
Martin Winning, Robert Trehern i Matt Radford, que acompanyaran Geraint Watkins en les seves actuacions al Centre de Cultura "Sa Nostra", també formen part del gruix de músics que han acompanyat Lowe en els darrers temps).
Les credencials del gal.lès s´amplíen encara més amb el seu treball amb Van Morrison (tan en estudi com en directe) i amb Bill Wyman´s Rythm Kings
Com a treballs propis: ´Watkins Bold As Love' (1997; segell Bluefive), 'Dial 'W' For Watkins' (2004; segell Proper) i un dels discs més elegants i nostàlgics del 2008:‘In A Bad Mood’ (segell Goldtop) 




Crec que els concerts van agradar molt, a jutjar per la gran quantitat de discs venuts després de les actuacions.

Aquí teniu un vídeo d´un tema que es va afagir a l´edició ´deluxe´ de l`àlbum In A Bad Mood:  
"Only A Rose", interpretada en directe amb en Colau Lowe:



 
ANÈCDOTA: record que de nit a Geraint & band els hi agradava quedar-se al Bar Bosch prenguent cafès amb llet i beguent grans quantitats de brandy. De manera que mes i mig després de la seva visita a Mallorca li vaig enviar a Londres una botella de brandy Suau com a regal pel seu aniversari. 
Aquesta va ser la seva simpàtica resposta:

(rebut el 18 de febrer de 2010)
Hi Tomeu,
been meaning to write all week to thank you for the brandy.best birthday present, but i do have to report that Bob (Robert Trehern, el seu bateria) drank most of it when we had a session at gold top studio but we had a grand ole' time and did some good recording-most of it before the brandy but we did manage one song after the brandy which is either really great or really bad-we have to wait for the dust to settle,i've got a feeling it's really good though - we'll see.
so a big thankyou again,and hope all goes well with you.
cheers ! Geraint

El proper disc de Geraint Watkins es dirà Moustique i serà publicat a finals de febrer:




Em demano si algunes de les cançons les va composar amb l´ajuda d´aquella botella de brandy Suau...



(***) Albert Clar, gran fan de Van The (Simpaticot) Man i lector compulsiu d´Orphans Of Waits, té com a tasca documental confirmar-mos si Watkins va acompanyar al grassonet lleó de Belfast al concert de l´Auditorium de 1999 o als del 2004 (o a tots ells). Al primer concert a Mallorca l´any 97 el teclista acompanyant fou Georgie Fame i al 98 (única vegada que he vist a Morrison) no tenc massa clar qui era el teclista...algú ho recorda?