diumenge, 29 de juny de 2014

L´Evangelista (contractacions frustrades #1)


El bloc Orphans Of Waits estrena una nova secció: repassarem artistes que foren objectiu de contractació del Waiting For Waits, però per un motiu ó un altre (econòmic, logístic, ...) no van arribar a actuar al cicle d´espera al vell Tom.

Avui, 29 de juny, és l´aniversari del gran ROBERT FORSTER (29/06/1957 - Queensland, Australia).

Sobradament conegut el seu extraordinari llegat amb The Go-Betweens, dins la seva carrera en solitari destaca el treball que va publicar al 2008, dos anys després de la mort del seu soci Grant McLennan:





Arrel de la publicació de L´Evangelista, Waiting For Waits va iniciar gestions per contractar una actuació a Mallorca de l´australià, però desgraciadament la gira a nivell europeu es va limitar a UK, Dinamarca, Alemània, Suïssa i Austria.

Però no desespereu, melòmans i fans dels Go-Betweens
La promotora RUDY SESSIONS (participada en un 25% per Orphans Of Waits) ha enviat avui un email de felicitació a Robert, expressant-li el seu desig de que quan torni visitar Barcelona (darrerament ho fa sovint), pensi que mos tendrà a només mitja horeta en avió...


vídeo-audio: 
"IF IT RAINS"
(primer tall de The Evangelist
by Robert Forster





If it rains, now we'll change
We'll hold and save all of what came
We won't let it run away
If It Rains

If it rains, different this time
We won't break the chain or make our own rain
We'll just take what came
If It Rains

If it rains, we'll worship again
We've seen what came without the rain
We'll be thankful that it came
If It Rains 



Happy Birthday, Sir!





divendres, 20 de juny de 2014

El directe d´en Dylan i Sa Banda (1974 #11) + Sid sings Gene al novembre...




GRANS DISCS DE 1974
#11 BEFORE THE FLOOD


contraportada:




Avui fa 40 anys que Asylum i Island Records treien al mercat aquest monumental directe de Bob Dylan and The Band, amb material gravat al mes de febrer d´aquell any al Inglewood Forum (més un tema gravat al Madison Square Garden de Nova York setmanes abans dels shows a Califòrnia).

Enlloc d´una cançó (impossible quedar-se només amb una, i a més ja coneixeu els temes de sobra), adjunt un video d´un "excerpt" d´un magnífic documental que parla de la cronología de les catedràtiques col.laboracions de Dylan i Sa Banda.

Documental on com veis apareix Sid Griffin (primer en parlar, camisa de quadres), que com algun(e)s ja sabeu el proper novembre vendrà a Mallorca de la mà de la promotora RUDY SESSIONS per un concert tribut al 70 aniversari de Gene Clark, on es farà acompanyar dels músics mallorquins Xavi Escutia, Miquel Gibert, Carlos Garau i Joey Amengual (*).




BOD DYLAN AND THE BAND: DOWN IN THE FLOOD
Big-name critics like Robert Christgau, Anthony DeCurtis and Barney Hoskyns (who penned the Band biography Across The Great Divide) as well as musician/country-rock historian Sid Griffin and British music writer Derek Barker also contribute commentary and tales about Dylan and The Band. So the stories that viewers get aren’t coming from Rick Danko’s second cousin or the guy who sold Dylan his sunglasses. These are people who were there or who are well versed on Dylan and the Band.




(*)
SID SINGS GENE.
GRIFFIN PLAYS CLARK
  (TRIBUT AL 70 ANIVERSARI DE GENE CLARK)
DISSABTE 15 DE NOVEMBRE - VENUE T.B.A.
  FEATURING Sid Griffin, Chris J.Hillman, Xavi Escutia, Miquel Gibert, Carles Garau i Joey Amengual


Gene Clark (e.p.d.) amb Sid Griffin i els Long Ryders

dissabte, 14 de juny de 2014

World Cup Willie…



Molt(e)s ja sabeu que l´any 1966 l´Atlético va guanyar la lliga, el Madrid la Copa d´Europa, el Betis va baixar a segona i ni el Manchester United ni l´AC Milan se varen classificar per competicions europees. (Com a conseqüència d´això???) Anglaterra va guanyar la Copa del Món.
(La Voz de Galicia també recorda que aquell any, com enguany, també es van donar els ascensos del Depor a primera i del Racing Ferrol a segona)

Anit s´estrenen contra Itàlia, i tots els anglesos s´aferran a la repetició de l´anterior seqüencia per somiar amb el gran Steven Gerrard alçant el trofeu al darrer partit del Mundial...

Per animar-los, recordam amb un vídeo la que va ser cançó oficial a l´estiu de l´any 1966:





WORLD CUP WILLIE 
by Lonnie Donegan



There's a football fellah, you all know his name
And the papers tell us he's in the Hall of Fame
Wherever he goes, he'll be all the rage
'Cause he's the new sensation of the age

Dressed in red, white and blue, he's World Cup Willie
We all love him too, World Cup Willie
He's tough as a lion and never will give up
That's why Willie is fav'rite for the Cup
Willie, Willie, he's evry'body's fav'rite for the Cup

Well, we're all football crazy and it's plain to see
That we're all so happy, like one big family
Now we've found someone who makes the rafters ring
Welcome to a brand new soccer King

All dressed in red, white and blue, that's World Cup 
Willie
We all love him too, World Cup Willie

He's tough as a lion and never will give up
That's why Willie is fav'rite for the Cup
Yes! Willie, Willie, he's evry'body's fav'rite for the 
Cup

All the fans are waiting, how they'll spur him on
And those sixty nations will soon know Willie's song
Wherever he goes, he'll be all the rage
'Cause he's the new sensation of the age

All dressed in red, white and blue, that's World Cup 
Willie
We all love him too, World Cup Willie
He's tough as a lion and never will give up
That's why Willie is fav'rite for the Cup
Ev'rybody!
Willie, yes Willie, he's evry'body's fav'rite for the 
Cup
One more time!
Willie, Willie, he's evry'body's fav'rite for the Cup




divendres, 13 de juny de 2014

Diferents maneres d´esperar Tom Waits


Ahir vaig rebre i borrar una circular de yahoo que reclamava "La espera ha terminado. A por ellos" (supòs que xerraven del debut d´Espanya avui al mundial de Brasil).

Xerrant d´espera, no sé si sabíeu que ja a l´any 1979 el saxofonista Richie Cole i el cantant de jazz Eddie Jefferson varen composar i gravar una cançó que es deia "WAITIN´ FOR WAITS" per un disc que es titularía...







Un disc (com veis de portada horrorosa) que era i és ben mal de trobar...si el voleu nou de trinca, a data d´avui a la web anglesa d´Amazon un venedor japonés en demana 632 lliures esterlines! (i de segona mà no el trobareu per menys de 20 eur).


Tornant al tema de "la espera ha terminado", la diferència entre la cançó Waitin´ For Waits i el festival mallorquí Waiting For Waits és que n´Eddie només va haver de cantar un parell de minuts fins que als darrers 20 segons del tema apareixía la veu de caçalla de T.W. , mentres que noltros li vam fer sa pilota durant 10 anys (2001 a 2010), i el californià mai va aparéixer per Mallorca...


 WAITIN’ FOR WAITS (Cole / Jefferson) - 1979  
Richie Cole: Alto saxophone; Bruce Forman: Guitar; Dick Hindman: Piano; Bob Magnusson: Bass; Les DeMerle: Drums; Eddie Jefferson: Vocals; Tim Hauser: Vocals; Alan Paul: Vocals; Janis Siegel: Vocals; Cheryl Bentyne: Vocals; Tom Waits: Voice on the last 20 seconds.
Produced by Tim Hauser


EDDIE JEFFERSON:
Waitin´ for Waits
I think his music's great
His stories are true
And pure as pure can be, I tell ya

Always in style
He'll melt you with his smile
I'm waitin' for Waits
Waitin' for Waits
Waitin' for Waits


The piano has been drinking
I heard Tom Waits singing
Yes, (?) the piano's drunk, not me
He's a killer

Sure loves to swing
The truth flows when he swings
So don't hesitate
Never be late
Listen to Waits

Godfather, tell us how you feel
[scat sings]
Hey, Tom Waits
Won't you come in and sing your song for me
We'll find you
Straight to the top of the piano, wait and see

Oh, Tom Waits
You're just the thing, a boppin' cat like me

The piano has been drinking
I heard Tom Waits singing
Yeah, (?) the piano's drunk, not me
He's a thriller

Sure loves to swing
The truth flows when he'll sing
So don't hesitate
Listen to Waits
Mister Tom Waits

So listen to Waits
Listen to Tom
Mister Tom Waits

You better come soon
Eddie Jefferson's waited too long  

-i noltros qué?. deu anys!-
Where's Tom Waits, man?



TOM WAITS:
"Oh, Eddie baby, I'm sorry, man,
I'm deeply apologetic, man.
I tried to make the gig, man,
but I ended up on the corner of Heartattack and Vine, man,
with this little bitch named Lola, see.
We was drinkin' some green Chartreuse in a (?) little joint called Dupree's Paradise.
Had a couple of Highballs, see man.
Ended up at a little rib joint for some barbecue, man.
I'm sorry, I lost track of time.
I mean, I'm sorry I missed the gig, man... "  


dijous, 12 de juny de 2014

Disseny i guanyador(e)s del cd Ladies Taurus


Les/els guanyador(e)s del sorteig del cd Ladies Taurus ja vareu rebre un correu electrònic d´Orphans Of Waits, i en breu se vos entregarà la vostra còpia, amb el següent disseny, una vegada més a càrrec de Frederic Melis (Nawuito Records):








Vos deix ara amb un hiperclàssic tema, crec que adequat per les altes temperatures que estam patint aquest setmana, interpretat per madò Ella Fitzgerald, per sentit comú i majoritari la millor cantant taure (o tal vegada la millor cantant a seques) de tots els temps.

"First Lady Of Song, is that her nickname?. May be so, may be so..." diu la veu que introdueix aquesta insuperable versió de Summertime...





IM- PRESIONANT... 
 

dilluns, 2 de juny de 2014

N´Esteve Harley i el mode psicòtic dels rebels cockneys (1974 #10)



És més o menys discutible que el segón elepé de Cockney Rebel tengui una portada horrorosa...







El que està clar és que THE PSYCHOMODO (avui, 2 de juny, es cumpleixen 40 anys de la seva publicació) és un gran disc de 1974 (#10)

Com a prova, el provocador "single" (quin gran lletrista Steve Harley!) que donava títol al disc:




I been losing my head
I been losing my way
I been losing my brain cells at a million a day
I been so disillusioned
I'm on suicide street
I seen everything
In every shape
I seen l984 in a terrible state
I seen you Quazimodo
Hanging on my gate
Oh! he was so hung-up and wasted
Oh! he was so physically devastated
He was young enough
He was well-slung enough
I seen my own epitaph
I been to heaven and back
Was introduced to St. Peter; we were having a chat
I felt him losing his mind
So I began to retreat
Desdemona and me
We had a ball in a tree
She read my palm in a moment: it was shocking to me
Oh, we were so mystified
Began to scream out of fear
Oh! she was so hung-up and wasted
Oh! she was so physically devastated
She was young enough
She was well-slung enough
I been writing a song
We all been singing along
It's like a wild schizophrenia - wondering where we
Belong!
Sling it all out the window
Start all over again...
Come into my heart
Come in and tear me apart
I wanna be claustrophobic - got a passion - ha ha!
I'm so confused I wish I could die