dijous, 14 d’agost de 2014

20 anys de festival a Sa Pobla (entrevista amb el gran Pep Zero)


Com bé sabeu la setmana passada va tenir lloc la vintena edició de l´entranyable festival pobler que durant aquestes dues dècades ha conduït amb humiltat, mestratge i melomanía jazzística el nostre estimat Pep Zero.

 disseny: MAX



Vint anys de tapes a Cas Cotxer, aigua-neus de Can Calent  i el millor equilibri entre bebop i free jazz...


Aquí teniu un parell mallorquí de preguntes a un bon amic i les seves respostes (amb humor fí, com era d´esperar...)

Orphans Of Waits:
Abundant en la notícia que varem publicar en primícia al nostro bloc el passat 28 de desembre (llegir -> AQUÍ <-) mos pots dir qué putes va passar amb el manager de Randy Newman?

Pep Zero:
Com be saps quan intentam contractar un músic  primerament l’assabentem de les gràcies gastronòmiques pobleres perquè ens rebaixi un tan per cent important el caixet de l’artista.
Després de diverses xerrades telefòniques amb el manager ja teníem quasi tancat el menú que prendrien els dies de l’actuació al Festival de Jazz de sa Pobla.
El senyor Newman va comentar que la boca li salivejava cada vegada que li venia al cap les propostes gastronòmiques, fins i tot se li va ocorre un projecte d’un nou treball discogràfic amb les sensacions culinàries pobleres.
La discrepància amb el representant va començar amb rebaixar el coent de la dieta, ja que la prescripció del nefròleg del senyor Newman no li permet carregar excessivament de picant el seu fetge.
Finalment els arribà una proposta de la gran productora nord-americana Disney/Pixar amb un projecte imminent per a la realització, crec de la banda sonora de Toy Story4, i tot se’n va anar a en orris...


O.O.W.:De quina edició recordes el millor cartell? 


Pep:
Per fer coincidir el disseny i la programació, potser, el millor seria el de l’any 2001, la setena edició del Festival Mallorca Jazz Sa Pobla, on l’artista pobler Biel Aguiló interpreta els contrabaixistes. Uns dels músics més influents dels jazz modern Dave Holland i Charlie Haden, recentment traspassat i que era molt més que un contrabaixista de jazz: un agitador cultural, social, polític, musical... Va crear la Liberation Music Orchestra: “... perquè vivim en un món on regna la crueltat, l’avarícia i la devastació; un món governat per mentalitats tancades... Per això, ara més que mai, necessitam de la bellesa”.




O.O.W.: La major decepció?
Pep: Tant com a decepció no en record, però si em ve al cap la suspensió del concert de la guitarrista i cantant de blues Ana Popovic per la pluja. Quan la plaça Major estava plena de públic de gom a gom. Un mal estar si que es sent en el moment. Els Festival es deuen al públic si no hi ha públic no hi ha festival, per això, quan es suspèn un esdeveniment un dels més perjudicats son els espectadors.


O.O.W.: Perspectives de futur?

Pep: Ornette Coleman és el futur. El Festival Mallorca Jazz sa Pobla es sosté gràcies a les ajudes de les institucions públiques i als suports del patrocinadors privats. La programació de cada edició està en relació amb el modest pressupost que s’aconsegueix. Per això no es pot fer una programació amb molt de temps d’antelació. Les institucions assignen les quantitats amb molt de retard. Una possibilitat és que una marca comercial privada s’impliqui en el patrocini i poder planificar la programació durant una sèrie d’edicions.



Idò amb l´esperança de 20 anys més de "Jazz To Come to Sa Pobla", sigui en la forma que sigui, que xerri de moment mestre Ornette... 
 




dilluns, 11 d’agost de 2014

Nova pell, Vella Cerimònia: la famosa fellatio de na Joplin (1974 #14)



(aquesta entrada la dedicam a na Rubia
amant confessa dels encants del pijopoeta canadenc)


"Givin´ me head on the unmade bed"
celebèrrima frasse d´en "Coent" (com li agrada dir a Cohen a Mr. Oliva Trencada) per fardar del sexe oral que li practicava na Janis Joplin a s´hotel Chelsea.

 
Idò avui, 11 d´agost, fa 40 anys que es va publicar NEW SKIN FOR THE OLD CEREMONY, un altre gran disc de 1974 (i ja van catorze!)







Enlloc de penjar vídeo/audio de l´arxiconeguda cançó "Chelsea Hotel No. 2" (de la que ja varem parlar al bloc ->AQUÍ<-), aprofitaré per donar-vos la primícia que Negre i 3Colors estan preparant un single del seu nou treball (que es presentarà el proper 20 de desembre al teatre Mar i Terra en un concert doble amb La Búsqueda). 
Per petició expressa d´Orphans Of Waits la cara b d´aquest single serà una versió, amb col.laboració vocal del tantes vegades reivindicat al bloc Xisco Albéniz (llegir ->AQUÍ<-),

o bé de "A Singer Must Die
o bé de "Who By Fire
(vídeo/audio a continuació de la segona, que és la proposada pel bloc O.O.W.).



Els que voteu per una o altra (ho podeu fer deixant un comentari o enviant un correu a orphans.of.waits@gmail.com) tendreu de regal l´esmentat single tot d´una que es publiqui i a més a més participareu en el sorteig de 4 entrades pel concert del 20/12...