dissabte, 9 d’abril de 2016

MÉS ENLLÀ de Robert Walser i Bruce Springsteen...



Aprofitant els seus imminents concerts amb RUPER ORDORIKA (15 abril al Mar i Terra de Palma, 16 d´abril a Sa Congregació), el bloc Orphans Of Waits entrevista a Joan Carles Palou, ex-El Primer Tercio i alma mater dels GERMANS TANNER, que acaben de publicar un treball candidat a disc mallorquí de l´any: Incidents






Orphans Of Waits: Com putes vares aconseguir aquesta cadira on va seure JOHN LENNON?!

Tanner Palou: Els propietaris del Bar "La Polilla", on jo hi treballava de DJ, em proposaren la tasca d'ajudar en la reforma de l'antic restaurant "El Patio" i així  guanyar-me un bon sou per comprarme una guitarra a Londres. "El Patio" fou un restaurant de la Pça Mediterrani on hi anaven a sopar tots els famosos que passaven per Mallorca entre els anys 50 i ben entrats els 70's. La primera feina fou la de rescatar les fotografies signades de tots els personatges que havien menjat allà. Una de les fotografies era la de Lennon i Yoko que, el vespre que els amollaren després de ser detinguts a Palma a l'any 1971, anaren a sopar a El Patio. Vaig agafar confiança amb el fill de l'antic propietari del restaurant i un bon dia em va regalar la cadira on s'hi havia assegut Lennon aquell vespre i que havia guardat amb secret durant tots aquells anys. Vaig poder comprova com, efectivament, aquella era la cadira en qüestió, ja que els desperfectes de la mateixa coincidien amb la cadira de la fotografia de John i Yoko. Com que no som mitòman, li vaig regalar la cadira al fotògraf Jaume Gual, que va fer la foto promocional dels Germans Tanner. El fet curiós és que vaig ser propietari d'un cafè força conegut en el centre de Palma durant els anys 90 i li vaig servir un cafè a Yoko Ono. No li vaig dir res sobre la cadira. No s'ho hagués cregut!




Orphans Of Waits: Me vares dir que el teu nou nom artístic parteix del concepte literari del "bartleby", i en concret del llibre de títol original Geschwister Tanner de Robert Walser. Ets el "bartleby" per antonomàsia de l´escena musical mallorquina?

Tanner Palou:Ja m'agradaria ser-ho, però a Mallorca això es consideraria una vanitat imperdonable. Vaig pensar en publicar el disc sense que ningú sabés qui era l'autor però, com que som un perfecte desconegut, era el mateix posar el nom o no posar-lo. Un Bartleby autèntic no hagués publicat res. La vanitat m'ha vençut.





Orphans Of Waits: Queda clar el nom del grup. I ara el nom del disc. Personalment consider Incident on 57th Street  la millor cançó d´Springsteen . És cert que t´inspires en ella per triar el nom d´INCIDENTS?

Tanner Palou: El títol Incidents sí que sorgeix a partir de la cançó de Bruce, però la resta intentava volar entre la les cançons més líriques de la Velvet; el Blood on the Tracks de Dylan; el mallorquí Kevin Ayers; la psicodèlia; Galaxie 500, la producció de My Bloody Valentine; sobre tot, la tensió compositora entre Robert Forster i Grant McLennan de The Go-Betweens, els Dylan-Reed australians. Què més voldria jo que tenir el seu talent, i mira que m'he assegut vegades a la cadira de Lennon a veure si se m'aferrava alguna cosa!

Orphans Of Waits: Si seguim fent paralelismes amb el de Nova Jersey, quedarà Incidents com el teu Nebraska personal, o tornaràs gravar pistes en solitari?

Tanner Palou: El meu Nebraska és la carretera vella de Sineu, direcció Lloret de Vistalegre cap els estudis Zygurat -l´estudi del gran Xisco Albéniz de La Búsqueda-, procedents de "el sur de la carretera de Manacor, entre Casablanca y Son Ferriol" com diria Toni Monserrat, el nostre Young particular. Tots els Tanners estaran junts el proper disc: Tobíass, Granero, Esther i Tanner seran els Reed, Cale, Tucker i Morrison de butxaca. Nebraska fou el darrer Springsteen interessant fins que es va dedicar a fer música per Estadis de futbol. Ja no paga la pena escoltar-lo en l'actualitat. De fet, no em vendria gens de nou que acabas fent un concert a l' Estadi Balear. 


Orphans Of Waits: Conta-mos el bot de disc intimista i personal a interpretar les cançons amb aquesta banda de luxe que acabes d´esmentar (Ivàn elèctrica, Ester batería, Pepo baix). Heu tengut molts Incidents on Ticià Street o els hi has deixat claret qui comana?

Tanner Palou:La intimitat es perd quan surts de casa. En sortir de casa el treball de Pepo Granero, Esther Mas i Ivan Tobíass fou el de respectar el màxim possible l'esperit del disc, i ho han aconseguit. Per això son de la família. L'únic incident fou una gotera en Ticià 51 St. que el propietari encara no ha reparat. Tenc entés que es mou molt per Son Malferit. "If You See Him, Say Hello", com diria Zimmerman a Blood on the Tracks.



 Orphans Of Waits: No passis pena, dimecres quan ens proclamem campions de Copa RFEF li comentaré in situ a Son Malferit (ò Malparit, que deveu dir els barrals). Per cert, com a melòman, mallorquinista i republicà que ets: deus estar encantat amb l´himne del centenari del club que va néixer amb el nom de Real Sociedad Alfonso XIII?

Tanner Palou:No me'n parlis. És un himne que inspira retirada, com l'himne espanyol. Alfonso, triste de tí!







 Orphans Of Waits: Proper concert 15 d´abril al Mar i Terra en format duet amb Ivan. Pensau camelar-vos Ruper Ordorika per acabar la festa amb alguna sorpresa conjunta?. Quins vincles creus que tens tan tú com la teva música amb aquest grandíssim cantautor basc

Tanner Palou: El plantejament del concert és diferent amb només dues guitarres com a instrumentació, on Tobiass Tanner té força protagonisme amb el seu melòdic recorregut pel màstil. Deliciós. A veure que diu Ruper, un renovador amb qui ens sentim agraïts de poder compartir dues nits amb ell amb qui, si no vaig errat, compartirem discogràfica a Madrid durant els vuitanta (Grabaciones Accidentales) Sorprendrà a la gent que no conegui la seva música. Ambdós tenim gusts similars, n'estic segur.

Orphans Of Waits: Gràcies: te desig molta sort als escenaris, i molt poca als camps de futbol...

Tanner Palou: Gràcies. Si us seguiu desplaçant, acabareu jugant a l'aparcament de IKEA.
 
 
Si no el teniu, no dubteu en comprar a Xocolat el disc INCIDENTS, ò a la sortida d´un dels seus propers concerts.

El tema preferit d´Orphans Of Waits es titula "Més Enllà". 
Podeu aprofitar per deixar un comentari indicant quin és el vostro...
Entre les respostes: sorteig de dues entrades pel concert del 15 d´abril
 

dimarts, 26 de gener de 2016

A Birthday present for Lucinda Williams...




vídeo: "DRUNKEN ANGEL" 
(author: Lucinda Williams - song published by Warner Chapell

interpretada per DEVON SPROULE amb el contrabaixista Joe Carvell  i la Zelisko Band

07/11/15 TM Xesc Forteza (Palma) 
inauguració cicle WOMEN don´t WAIT




Songwriter
WILLIAMS, LUCINDA

Published by
Lyrics © Warner/Chappell Music, Inc.
Sun came up it was another day
And the sun went down you were blown away
Why'd you let go of your guitar
Why'd you ever let it go that far
Drunken Angel
Could've held on to that long smooth neck
Let your hand remember every fret
Fingers touching each shiny string
But you let go of everything
Drunken Angel
Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side
Followers would cling to you
Hang around just to meet you
Some threw roses at your feet
And watch you pass out on the street
Drunken Angel
Feed you and pay off all your debts
Kiss your brow taste your sweat
Write about your soul your guts
Criticize you and wish you luck
Drunken Angel
Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side
Some kind of savior singing the blues
A derelict in your duct tape shoes
Your orphan clothes and your long dark hair
Looking like you didn't care
Drunken Angel
Blood spilled out from the hole in your heart
Over the strings of your guitar
The worn down places in the wood
That once made you feel so good
Drunken Angel
Drunken Angel
You're on the other side
Drunken Angel
You're on the other side
Sun came up it was another day
And the sun went down you were blown away
Why'd you let go of your guitar
Why'd you ever let it go that far
Drunken Angel, drunken Angel